Amor porcí

Pig

Direcció: Michael Sarnoski Intèrprets: Nicolas Cage, Alex Wolff, Adam Arkin

Producció: EUA, 2021. Drama

A la prolífica filmografia del Nicolas Cage dels últims anys hi apareixen puntualment títols que trenquen expectatives, o descol·loquen, perquè van un pam més enllà del que se n’espera, com les molt reivindicables Joe, de David Gordon Green, o Mandy, el deliri bizarre de Panos Cosmatos. Primer llargmetratge de Michael Sarnoski (Cage també és de vegades una escola d’aprenentatge de nous realitzadors), Pig ve a formar part d’aquesta estimulant col·lecció de rareses. La caracterització de Cage és la base que sosté tota la pel·lícula: un paio descuidat, brut, amb barbes i cabellera, un autèntic rodamon que recorda el memorable clochard interpretat per Michel Simon a Boudu sauvé des eaux, de Jean Renoir. Viu com un ermità al bosc amb una porqueta, a qui estima amb bogeria, i es guanya la vida venent les tòfones que la seva companya localitza i desenterra. Fins que un mal dia li roben l’animal; desesperat, intentarà recuperar-lo, no tant per raons de suport econòmic com per afecte infinit.

A partir d’aquesta premissa, l’espectador pensarà que Cage s’armarà fins a les celles i començarà una cacera sagnant, més o menys com John Wick quan li van matar l’estimat gos. I és aquí quan Pig dinamita totes les previsions, ja que el passat d’aquest personatge taciturn, solitari i derrotat no té a veure amb la violència (no va ser un soldat d’elit, ni un agent secret, ni un assassí a sou), sinó, sorpresa, amb l’alta cuina, amb les tòfones servides en un plat. Sarnoski es burla de la cuina d’avantguarda a l’escena del restaurant amb ínfules. I cap al final, el pintoresc protagonista elaborarà un sopar exquisit. Qui s’esperi una pel·lícula d’acció, en sortirà amb un pam de nas. Pig és essencialment una pel·lícula de personatge, intimista, assossegada i de continguda tristesa. I d’aquest personatge Cage en fa una de les composicions més aconseguides. ●