Austràlia és massa

Les ‘redsticks’ es veuen superades pel conjunt oceànic als quarts de final del Mundial i es queden sense poder lluitar per una medalla a casa

Es va apagar el doble somni de tornar a guanyar una medalla a casa i a un Mundial. Espanya no podrà lluitar pels metalls perquè ahir a la nit va topar amb un rival superior de principi a fi. La selecció australiana va frenar les aspiracions d’unes redsticks mancades de pólvora i que no van dirigir gens bé el primer gol en contra quan els espectadors encara s’estaven asseient a l’Estadi Olímpic. L’ambient festiu de la grada, animat per diverses orquestres improvisades, no va tenir l’efecte desitjat. No va influir el factor camp davant una de les fermes candidates al títol des de l’inici del torneig. Fa tota la sensació que els ha arribat massa aviat la cita a les pupil·les d’Adrian Lock, amb un equip renovat pensant en els Jocs de París del 2024. Massa verd contra un rival més fet.

No se li solen donar bé a Espanya les hockeyroos. L’historial entre les dues seleccions ja no era gens encoratjador: 14 derrotes, sis empats i tan sols dues victòries, tot i que aquestes últimes carregades de simbolisme i que podien servir com a injecció de moral. El primer triomf va ser justament al mateix escenari d’ahir, als Jocs de Barcelona ’92, en què les redsticks s’acabarien penjant l’únic or que figura al seu currículum. L’altre precedent data del 2018, a l’últim Mundial. Aquella vegada el triomf va servir per poder penjar-se el bronze a Londres.

Totes aquestes dades a què es podien agafar es van evaporar tot just començar l’eliminatòria. Si d’alguna cosa ha fet gala Austràlia durant el campionat és de la seva enorme efectivitat. Contra les espanyoles es va repetir la història. En el primer acostament, les oceàniques ja van poder celebrar el primer gol a Terrassa. Van forçar un penal executat a la perfecció per Renee Taylor, que va colar la pilota entre Melanie García i Xantal Giné. Aquesta última va buscar la reacció immediata amb la mateixa acció a l’àrea con

trària, però el seu xut va marxar fora per centímetres.

Els dos equips feien vibrar els prop de 5.000 espectadors que van anar a l’Olímpic, amb un joc propositiu inicial sense reserves. En els duels individuals, tot i això, s’imposaven les jugadores de Katrina Powell, molt més intenses. Lock va aconseguir que les forces s’igualessin el segon quart. Van sortir molt més ficades les redsticks, que deixaven enrere els nervis del començament. Les espanyoles es van conscienciar que també podien fer patir l’oponent. Rondaven amb assiduïtat la porteria defensada per Jocelyn Bartram, però les accions clares

EP Begoña García es lamenta després d’una ocasió fallada