La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els EUA s’espanten amb una inflació que arriba a un 9,1%
que continuï la línia anunciada i limiti la pujada a 25 punts, fins a un 0,25%, el dijous 21. Però sí de la Reserva Federal...
Segons Michael Feroli, economista en cap per als Estats Units de JP Morgan, a la Fed “tenen temps, si volen, per canviar l’expectativa a 100 punts bàsics i no crec que ens hagin donat una bona raó per anar lents o ser graduals”. El mercat comença a tenir en compte seriosament aquesta possibilitat per a la cita de Jerome Powell i els seus governadors, el 27 de juliol.
Van fallar els pronòstics, que han empitjorat. La inflació continua cavalcant a un ritme de rècord als Estats Units, instal·lada en un cim que es remunta a més de quatre dècades enrere. Els preus es van encarir un 9,1% al juny segons l’índex anualitzat, molt per sobre del 8,8% que van augurar els analistes i encara més respecte al 8,6% del maig. No es veia un registre així en 41 anys.
El missatge de temor pel debilitament de l’economia comença a calar entre els ciutadans. L’increment salarial, el més gran els últims temps, queda més que diluït en el cost dels productes de consum diari que es posen a taula. El combustible està instal·lat en un preu força superior als quatre dòlars el galó (3,78 litres). El cistell de consum es va encarir un 1,3% del maig al juny, per sobre de l’1,1% previst, que deixa petit el registre de l’1% d’abril a maig.
Ròssec en una qüestió que s’ha convertit en la principal preocupació dels nord-americans, entre els quals comença a calar la por d’una recessió, amb empreses que ja comencen a anunciar un alentiment de les contractacions o fins i tot es disposen a tancar l’aixeta d’un mercat laboral fins ara fort.
La borsa, amb l’índex Dow Jones al capdavant, va trontollar així que es va saber aquesta dada. Tot això confirma que la Reserva Federal (Fed) mantindrà la seva política agressiva d’apujar els tipus d’interès fins a tres quarts de punt a la pròxima reunió.
Des de la Casa Blanca, en
Bank of America pronostica una recessió lleu aquest any als Estats Units i van dir que la despesa en serveis s’està desaccelerant i que la forta inflació està incitant els consumidors a retallar despeses. plena tempesta per aquesta qüestió, es va matisar que la pujada de preus podria haver arribat al pic, ja que el preu de la gasolina s’està refredant des de finals de juny i al llarg d’aquest juliol. El galó va arribar a estar a cinc dòlars de mitjana, i aquesta setmana està en 4,65.
Biden va lamentar que “el titular” sobre la inflació és “inacceptablement alt” per “desactualitzat”. En un comunicat va indicar que l’informe no reflecteix “l’impac
Els preus pugen a un ritme que no s’havia vist des del 1981, amb un increment del maig al juny d’un 1,3%, per sobre de les previsions
te de gairebé 30 dies de caiguda del preu del combustible, que s’ha reduït 40 cèntims des de mitjan juny”.
Però la pujada de preus el mes passat va ser més ràpida i àmplia del que s’esperava. Si s’exclouen materials tan volàtils com els aliments i el preu de l’energia, l’anomenat cor de l’índex de preus es va incrementar un 5,9%, comparat amb el 5,7% de les estimacions. Mes a mes, aquesta pujada va ser d’un 0,7%, davant el 0,5% pronosticat. ●
El Banc del Canadà apuja els tipus d’un 1,5% a un 2,5% i el mercat especula amb una alça semblant de la Fed
Mentrestant, les borses segueixen descomptant inestabilitat i una desacceleració forta o recessió tard o d’hora. L’Ibex, encara fora de combat per l’anunci dels nous impostos a la banca i les elèctriques de dimarts, ahir va caure un altre 0,9% fins als 7.945 punts, en mínims des de març. Aquesta vegada el retrocés va ser general a Europa, on pinten bastos inflacionaris i l’euro no reacciona: ahir va arribar a canviar-se per 0,9999 dòlars. La borsa de Frankfurt, la més exposada al problema, va perdre un 1,2%. ●