La Vanguardia (Català-1ª edició)
Borràs és una altra cosa
La Fiscalia del TSJC ha dictaminat que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va fraccionar indegudament 18 contractes menors per beneficiar un amic i li demana per això sis anys de presó i 21 d’inhabilitació per ocupar qualsevol càrrec públic. L’escrit és molt contundent i l’acusa dels delictes de prevaricació i de falsedat. Amb el reglament del Parlament a la mà, Borràs hauria de dimitir perquè l’article 54.2 estableix la suspensió immediata d’un diputat quan se li obre judici oral per delictes vinculats amb corrupció. Evidentment encara no està jutjada, però el reglament de què es va dotar la Cambra diu el que diu. És molt discutible la decisió de Borràs de mantenir-se en el càrrec contra vent i marea, apel·lant a la seva innocència. Segurament amb això es fa un flac favor a ella mateixa, però també al seu partit. De tota manera, allà cadascú amb la seva consciència i cada lector traurà les seves pròpies conclusions.
Ara bé, el que no és admissible és que es pretengui relacionar aquest cas amb alguns dels protagonitzats per la mal anomenada policia patriòtica. No deixarem de denunciar les males pràctiques d’alguns agents policials, que van comptar amb la complicitat de polítics, jutges i periodistes, per erosionar la imatge dels polítics independentistes. Però aquelles martingales tenen poc a veure amb el bast fraccionament d’uns contractes de l’Administració de la Generalitat que, segons les investigacions policials, ara confirmades per la Fiscalia, apunten a la política independentista.
Borràs té un innegable ganxo polític, com va demostrar imposant-se en les primàries de Junts i aconseguint millorar les expectatives electorals que tenia el seu partit en els últims comicis catalans. Però recórrer al victimisme i dir que el seu cas és un cas de lawfare (guerra jurídica) és un error. Critiquem amb la duresa més gran possible les males praxis de l’operació Catalunya, però no cal amagar-se a sota d’aquesta operació per simular altres casos que no hi tenen res a veure. És una reflexió per a tothom, però especialment per a l’actual direcció de Junts.