Draghi acudirà a les cambres per comprovar si té prou suports

aliada de Vox a Espanya, que es frega les mans. Germans d’Itàlia és el primer als sondejos i si això no es resol aviat podria ser la primera ministra italiana.

“Tenim cinc dies per treballar perquè el Parlament confirmi la confiança en el Govern Draghi i Itàlia surti el més aviat possible del forat dramàtic en què està entrant ara mateix”, va declarar el líder del Partit Demòcrata (PD), Enrico Letta. El sistema italià guanya temps per recosir les ferides causades per la insatisfacció de l’M5E que, liderat per Giuseppe Conte, fa setmanes que amenaça d’abandonar la coalició. Les tensions han estat constants: van començar amb la negativa dels grillini a donar suport a noves trameses d’armes a Ucraïna. Però al final no han estat els tancs els que han desencadenat la pitjor crisi política des que Draghi va assolir el poder el febrer del 2021. Ha estat l’emergència per les escombraries que envaeixen Roma. Entre altres coses, l’M5E s’oposava a aquest decret, que incloïa la construcció d’una nova incineradora de residus que consideraven que anava en contra de la transició ecològica.

Les crisis estiuenques no són estranyes al laberint italià. Fa tres anys, l’agost del 2019, el líder de la Lliga, Matteo Salvini, va decidir, entre copes en un xiringuito, que tombaria el primer govern de Giuseppe Conte per avançar les urnes i governar en solitari. Li va sortir el tret per la culata, perquè el PD i l’M5E el van sorprendre amb un pacte in extremis per evitar-ho i van teixir el segon govern de Conte, que ara ha seguit el seu camí.

Aquesta situació és el resultat d’una dolorosa batalla interna a l’M5E des que van començar a governar. El partit s’ha anat debatent entre una ànima governamental i un sector més propens a seguir els instints de combat activista que els van portar a la fundació, a l’abric de l’última gran crisi financera. Pel camí han experimentat una desfeta als sondejos, derrotes a les eleccions regionals i, últimament, una implosió. L’escissió que es va desencadenar a finals de juny, quan el ministre d’Exteriors, Luigi Di Maio, va abandonar el partit, va formar el seu propi grup parlamentari i es va emportar bona part dels representants ho ha precipitat tot. ●

L’escissió provocada per la sortida de Luigi Di Maio de l’M5E ha precipitat l’última crisi estiuenca