La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rússia deixa de pagar les pensions als nens de la guerra espanyols
Un màxim golejador de la Lliga de l’URSS i càrrecs del PCE, entre els afectats
Uns dos-cents fills de la guerra i d’exiliats comunistes a la Unió Soviètica que viuen a Espanya han deixat de percebre des de començaments d’any la pensió que, cada tres mesos, els remetia el Fons Públic Rus de Pensions, a causa de les sancions imposades a Rússia per la invasió d’Ucraïna, que impedeixen als bancs espanyols d’abonar les remeses.
“Jo vaig néixer a Khàrkiv el 1940 i em pregunto, per tant, si soc ucraïnès” ironitza Nemesio
Pozuelo, que va ser el màxim golejador de la Lliga de l’URSS durant la temporada 1971-1972 com a davanter centre amb la samarreta del Torpedo de Moscou, un dels tres clubs importants en què va jugar, juntament amb l’Spartak de Moscou i el Zenit de Sant Petersburg.
Nemesio Pozuelo viu retirat a Velilla de San Antonio, als afores de Madrid, amb la seva dona, russa i amb doble nacionalitat, com la majoria dels afectats. Haver marcat un gol a Lev Iaixin, l’“aranya negra”, el futbolista més icònic del comunisme, no permet pagar l’electricitat. Perceben la part “espanyola” de la pensió (472 euros), però des de començaments d’any ni un euro dels 168 euros mensuals que aportava l’esmentat Fons rus. “Les coses són molt dures. Esperança? Cal tenir-la, però jo això no ho comprenc. Quina culpa en tenim nosaltres?”.
Els afectats són una generació singular: les guerres van marcar-ne el naixement, i les guerres en marquen els últims anys de vida.
Santiago Álvarez va néixer a l’Havana el 1943, fill de l’històric dirigent del PCE –i fundador del PC de Galícia– amb el mateix nom i que el règim franquista va mantenir aïllat en una
Sa"tiag #lvarez va ser edu$at a
% s$ u ju"tame"t am& 'ills de l(ders $ mu"istes )el primer de la dreta, ter$era 'ila, am& ulleres*+ cel·la de Logronyo, la número 8, entre el 1946 i el 1951. Es va exiliar a Cuba durant poc temps perquè el dictador Batista els va expulsar de l’illa. El jove Santiago va recalar a l’URSS amb 11 anys, a la cèlebre Casa de Nens d’Ivànovo, on vivien els fills d’alts dirigents estrangers – “una educació d’elit: no teníem cap minut lliure”– i va estudiar enginyeria. Es va instal·lar a Espanya el 1979 i aquí hi viu la jubilació, amb el fet que aquest 2022 la part russa de la seva pensió (un 10% del total) està als llimbs.
“El Fons rus diu que remet els diners, però no arriben als bancs espanyols. Donen l’opció de cobrar-los en rubles a Rússia i, per tant, el missatge rus és irreprotxable, però el subjacent és que es tracta d’una pressió cap al Govern espanyol perquè els treguin les sancions”, afirma Álvarez.
Els afectats són gent gran. Per alguns, la possibilitat de cobrar d’aquí a uns mesos o anys la part russa de la pensió és com plantejar un interrogant al destí. I encara hi ha una cosa més inquietant: la burocràcia.
La Natalia, russa de naixement, va adoptar la nacionalitat espanyola gràcies a la legislació impulsada pel Govern de Felipe González, però prefereix no dir el seu cognom perquè encara té família a Rússia. Parla en nom seu l’Ana, la seva filla. Es van instal·lar a Espanya quan es va enfonsar l’URSS, un cataclisme social per als pensionistes. Cada mes ja no ingressa 180 euros. I el que és pitjor: per renovar la pensió “espanyola” –un tràmit anual– se li exigeix el certificat de cobrament del Fons de Pensions. “I si aquest any no el podem tenir? Moltes persones amigues de la meva mare amb prou feines poden pagar el pis de lloguer”.
“Aquesta guerra deprimeix la meva mare. No entén que ucraïnesos i russos es barallin, per ella són el mateix. Està en xoc, com tota la seva vida: va néixer a Moscou el 1938 i van ser enviats a un camp de reclusió perquè tenien orígens jueus...”, evoca l’Ana. ●
Nemesi
P zuel , ariet del T rped i l’Spartak, va ser el màxim g lejad r de l’URSS 71-7!
“Quina culpa en tenim nosaltres?”, es pregunta Nemesio Pozuelo, home gol del futbol soviètic
Els 200 afectats són una generació singular, les guerres els van marcar la infantesa i ara els marquen la vellesa