Les últimes ‘nenes’ a Ucraïna

Dues espanyoles nonagenàries encara viuen a la regió ucraïnesa sota control de Rússia, on van arribar fugint de la nostra Guerra Civil

marcades decisivament per les guerres: la civil espanyola –que les va conduir en sengles evacuacions marítimes a l’URSS–, la Segona Guerra Mundial, amb el consegüent desplaçament a zones allunyades del front de tots els “nens de la guerra”, i ara, de rematada, la invasió d’Ucraïna, que els ha agafat a la regió del Donbass, on fa dècades que estan instal·lades, ja que van optar per no tornar a una Espanya que van abandonar sent nenes.

La conversa telefònica amb Marina Aguilar, de 93 anys, va ser complicada. Té demència senil, està cuidada per una assistenta social a hores al seu domicili –d’on no surt–, i no sempre hi sent bé quan despenja el telèfon. Només una vegada, entre desenes de trucades, va expressar algunes frases coherents en castellà, per continuar ipso facto en rus. D’aquella conversa va quedar esbossada una vida carregada d’adversitats i amb banda sonora de bombes. Marina Aguilar i la seva germana, morta fa dos anys, van ser evacuades de Bilbao amb rumb a Leningrad –avui Sant Petersburg– el Nadal del 1937. La mare havia mort en un bombardeig i el pare es va estimar més posar-les fora de perill. “Em vaig estimar més no tornar. Jo deia a la meva germana: què hi pintem, allà? Els nostres amics eren aquí. Vam poder anar a la universitat i treballar –no com les dones llavors a Espanya– i em van destinar a una fàbrica a l’est d’Ucraïna”. Fonts consulars van confirmar la versió. Va anar a Espanya el 1969 i el 1975. “La Segona Guerra Mundial va ser pitjor”, va dir quan li van preguntar per la seva enèsima guerra.

María Salvador Pérez, també nonagenària, viu a Luhansk, sota control rus des del 2014. Una neta seva la cuida. Tampoc no està fina d’ànims. Dues vides de guerra en guerra. ●