Jocs de taula

Han passat 72 hores des que aquest país va sentir una escandalosa conversa gravada per l’excomissari Villarejo a la taula d’un restaurant madrileny el 2014, on ell reconeixia davant el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu que el compte bancari a Suïssa de Xavier Trias, que havien filtrat a El Mundo, era fals. Han transcorregut tres dies i el magistrat no ha obert la boca, ni sembla que el Consell General del Poder Judicial li hagi demanat explicacions. En aquest país ja no es posa vermell ningú. La democràcia espanyola és pitjor del que pensàvem alguns quan un jutge d’un alt tribunal té coneixement d’un delicte i, en lloc de denunciar-ho, es fuma un cigar. Diuen que al torero el valor se li suposa, però en les democràcies sanes al magistrat l’honestedat no se li discuteix.

El llavors alcalde de Barcelona va tenir la sort que la falsificació del seu presumpte compte era tan barroera que ni tan sols els primers números, que corresponen a l’entitat financera, no eren correctes, amb la qual cosa el banc va poder desmentir la informació sense haver de parapetarse en el secret bancari. Però els policies de l’entorn de Villarejo, que van comprar la presumpta informació d’un confident amb diners dels fons reservats, van demostrar la seva incompetència. Per cert, la demanda que va presentar Trias al seu dia contra el diari El Mundo va ser desestimada pel jutge amb l’argument que els periodistes van rebre la documentació del Ministeri de l’Interior, fet que li donava credibilitat. Pobre argument, perquè altres diaris, com és el cas de La Vanguardia, van dubtar de la versemblança de la informació i, investigant els fets, no la van donar per bona. Sé de què parlo per la posició que jo ocupava llavors al diari.

Trias espera que la Fiscalia decideixi investigar d’ofici aquest afer, cosa que és un tot acte de fe. Al dinar gravat, a més de Villarejo i Andreu, hi havia el president de La Razón i el director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat. S’ho van passar molt bé, per les rialles que se senten. Ja ho va escriure el poeta romà Juvenal fa dos mil anys: “La integritat dels homes es mesura per les seves conductes, no per les seves professions”. ●

La democràcia no va quan un magistrat sap d’un delicte i es fuma un cigar