Més pobres per culpa de Putin

La guerra a Ucraïna li surt cara a la Unió Europea (UE), amb menys creixement i més inflació. La Comissió Europea ha empitjorat les previsions. Sempre que Rússia no compleixi la seva amenaça de tancar l’aixeta del gas natural aquest hivern, l’economia de la zona euro creixerà el 2,6% aquest any, una dècima menys del previst fins ara, i només l’1,4% el 2023.

La incertesa és molt gran, perquè si no arriba gas natural rus aquest hivern, els països més afectats podrien entrar en recessió, entre els quals la primera economia europea, que és Alemanya, i arrossegar a la baixa la resta. Les perspectives són preocupants. El president francès, Emmanuel Macron, va dir ahir que està convençut que Rússia tancarà l’aixeta del gas cap a Europa com a arma perquè no ajudin a Ucraïna i com a represàlia per les sancions rebudes.

L’impacte de les sancions europees en l’economia russa és important, ja que aquest any entrarà en recessió. Però, com hem dit, per a la UE també té grans costos. Els preus de l’energia i dels aliments s’han disparat des que va començar la guerra i es van adoptar sancions mútues. Els ciutadans europeus, per tant, encara que hi hagi creixement econòmic, es continuaran empobrint els pròxims dos anys, atès que la taxa d’inflació es mantindrà en nivells elevats. Brussel·les estima que la inflació mitjana en la zona euro serà del 7,6% aquest any i del 4% el 2023.

Espanya de moment té la sort, gràcies a la recuperació del seu primer sector econòmic, que és el turisme, de ser un dels països de l’euro que més creixerà els propers dos anys, encara que també registrarà una de les taxes d’inflació més altes. La previsió dels tècnics de Brussel·les és que el PIB augmentarà aquest any un 4%, en línia amb el pronòstic realitzat a la primavera, però la inflació se situarà en nivells del 8,1%. Un altre factor que hi ajuda són les inversions procedents dels fons de recuperació europeus.

La guerra a Ucraïna, a les portes d’Europa, i l’intens augment dels tipus d’interès en els Estats Units han fet, així mateix, que els diners fugin de l’euro cap al dòlar com a valor refugi i a la recerca de més rendibilitat. Això ha provocat que la cotització de la moneda única europea s’hagi depreciat fins als seus mínims històrics i hagi arribat a la paritat amb la divisa americana. Això suposa un nou factor d’empobriment, ja que la zona euro pagarà més cares les seves importacions. La pujada dels tipus d’interès que també aplicarà el Banc Central Europeu (BCE), per intentar reduir la inflació, serà un altre factor d’empobriment per als ciutadans i de més costos per a les empreses. ●

El creixement de la UE depèn del gas rus; l’única cosa segura és la inflació