La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les comunitats busquen famílies d’acollida per a 3.000 menors d’11 anys
Acord per aconseguir que cap nen no visqui en un centre d’acolliment d’aquí 8 anys Els Estats Units aproven la vacuna de Novavax per als adults
Entre tant de soroll mediàtic, amb crisis de tota mena pel mig i una guerra, una notícia d’abast per a la infantesa ha quedat relegada, l’acord unànime entre el Ministeri de serveis socials i les comunitats autònomes perquè cap nen més petit d’11 anys no visqui en un centre d’acolliment d’aquí al 2030. Aquest objectiu s’ha marcat en dues fases: una primera que estableix el termini del 2025 per “treure” d’aquestes residències els nens d’entre 0 i 6 anys, i cinc anys després, els d’entre 7 i 10 anys. Amb dades del 2020, que són les últimes disponibles a Espanya, hi ha en aquesta situació 3.088 nens, 1.117 de la franja més petita (incloent-hi 537 que no han fet els 4 anys) i 1.911 d’entre 7 i 10.
L’acord, que a la fi va acompanyat de finançament procedent de la Garantia Infantil, un dels fons Next Generation de la uE, intenta pal·liar l’incompliment permanent en què han incorregut les administracions públiques des que el 2015 es va aprovar la llei de Modificació del sistema de Protecció a la Infantesa i a l’Adolescència, que establia que els infants més petits de fins a 3 anys sota la tutela de l’administració no han d’estar institucionalitzats i vivint en residències pel dany emocional i psíquic que suposa. I el pas següent s’havia de fer amb els nens de 4 a 6: calia buscar-los una família per evitar el dany que suposa créixer en una residència. Els gairebé 1.200 infants que viuen en aquests centres són el clar reflex que la norma no s’ha complert, tret de Cantàbria, on no hi ha nens de menys de 6 anys en centres, i Navarra, que, almenys fins al 31 de desembre del 2020, no tenia cap nadó, tot i que sí que figurava un menor d’entre 4 i 6 anys en una residència.
L’acord hi és i hi ha finançament. Ara falta que les comunitats, juntament amb el Ministeri de serveis socials, posin fil a l’agulla per buscar famílies d’acollida per a aquests gairebé 3.100 nens (no cal que siguin parelles) que estiguin disposats a obrir casa seva a un infant i cuidar-lo i acompanyar-lo en uns moments crucials de la seva vida.
Hi haurà famílies per a tots ells? A l’Associació Estatal d’Acolliment Familiar (Aseaf), no en tenen dubtes: Espanya és un país solidari i ho ha demostrat sempre. una altra cosa és que la població, en general, no sap què és l’acolliment familiar. A això cal afegir-hi l’escàs suport econòmic (entre 200 i 400 euros al mes) i d’acompanyament que reben les famílies d’acollida.
“Quan un nen arriba a la família amb 10 anys necessita l’acompanyament de professionals per encaixar en aquesta nova llar, per facilitar-ne la integració; també per treballar amb les famílies d’origen i d’acollida és important el suport escolar i de psicòlegs, són nens més disruptius perquè no estan bé per dins, tot necessita el seu temps”, assenyalen a l’Aseaf.
Però, i si no es troben prou famílies?, i si ningú no s’ofereix a acollir dos o tres germans o un nen amb problemes de salut? El Ministeri de serveis socials ha posat en marxa AcogEs+, un projecte pilot amb Aldees Infantils sos per a l’acolliment familiar especialitzat amb dedicació exclusiva. És una modalitat d’acolliment familiar nova a Espanya, en què hi ha una vinculació contractual i compensació econòmica (una mena de nòmina), ja que les característiques dels infants requereixen tot el temps del pare o la mare d’acollida, que així poden atendre adequadament aquestes necessitats especials en un ambient familiar afectiu, estable i socialitzador, assenyalen a Aldees Infantils. El projecte, finançat per la uE, té un termini de tres anys i es desenvoluparà en quatre comunitats: Castella-la Manxa, Cantàbria, Madrid i Galícia. ●
L’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels EuA (FDA, en anglès) va concedir dimecres autorització d’emergència per a l’ús de la vacuna contra la covid de Novavax, que es converteix en el quart sèrum d’aquest tipus que és aprovat al país.
L’FDA va informar en un comunicat que ha autoritzat per a ús d’emergència la vacuna de dues dosis de la farmacèutica Novavax perquè sigui administrada als més grans de 18 anys.
El sèrum conté la proteïna a pic del coronavirus, que causa la covid, i un adjuvant, que és una substància que ajuda a enfortir la resposta immunològica a un antigen.
En aquest tipus de vacunes quan una persona rep la injecció el seu sistema immunològic identifica el virus inactivat com a “estrany” i produeix anticossos contra ell, i el prepara per a futurs contactes amb el coronavirus.
Per avaluar la vacuna, es va dur a terme un assaig clínic als EuA i Mèxic abans de l’aparició de les variants delta i òmicron i en què el sèrum va demostrar una eficàcia per prevenir la covid d’un 90,4% .
En aquest assaig hi van participar 17.200 voluntaris que van rebre la vacuna i 8.300 als quals se’ls va administrar un placebo.
En les proves sobre la seguretat del sèrum es va constatar que els efectes secundaris més comuns van ser dolor i sensibilitat; enrogiment i inflor al lloc de la injecció; fatiga; dolor muscular, de cap i a les articulacions; nàusees, i febre.
L’autorització d’emergència arriba en un moment en què les autoritats dels EuA estan fent crides als ciutadans perquè es vacunin i rebin les dosis de reforç davant un repunt dels casos per l’expansió de les subvariants d’òmicron BA.4 i BA.5. ●
L’Associació de Famílies d’Acollida creu que es trobaran prou cases: “Espanya és solidària”
Per a germans i nens amb problemes es busquen llars amb dedicació exclusiva que serà compensada