El sexe de l’embrió no condiciona l’èxit dels tractaments de reproducció assistida

Al món hi neixen més homes que dones –105 homes per cada 100 dones–, però els científics encara no tenen clar què determina aquest biaix, que podria veure’s afectat per diferències de mobilitat entre els espermatozoides portadors del cromosoma X o Y, o la capacitat de desenvolupament i el grau de vulnerabilitat dels embrions segons si són femenins o masculins. Per això hi ha el dubte de si el sexe de l’embrió pot influir en l’èxit dels tractaments de reproducció assistida en què tantes persones dipositen l’anhel de ser mares o pares.

Per resoldre-la, un equip d’investigadors de Dexeus Dona liderat per l’embriòloga Beatriz Carrasco ha fet un estudi retrospectiu de més de 2.637 embrions procedents de tractaments de cicles de reproducció assistida en què s’havia fet un diagnòstic genètic abans d’implantar-los, analitzant la proporció de cada sexe als embrions en estadi de blastòcit (5è-7è dia), i en els nadons en néixer. “Entre els blastòcits hi havia més homes (53,1%), és a dir, que més embrions masculins assolien aquesta fase de desenvolupament, però també presentaven més nombre d’alteracions cromosòmiques que els femenins; en canvi, no hem vist diferències significatives pel que fa a taxa d’implantació, taxa d’avortaments i taxa de naixements de nadons en funció del sexe de l’embrió”, resumeix Carrasco.

Per això, encara que hi hagi més embrions masculins que es desenvolupen, com que els que contenen alteracions no s’implanten, això no acaba afectant l’èxit dels tractaments i la capacitat d’implantació i el naixement de nadons vius és semblant entre els dos sexes.

Carrasco precisa que el fet que a l’estudi hi hagi molts embrions amb anomalies (només un 41,2% presentaven un desenvolupament cromosòmic correcte) pot estar relacionat amb el fet que el diagnòstic genètic preimplantacional s’aplica en tractaments a dones que per edat o altres condicionants tenen més risc d’alteracions. ●