La Vanguardia (Català-1ª edició)
V re La calor extrema intensifica les alertes en les sortides a la muntanya Els rescats dels Bombers continuen augmentant després de les xifres rècord del 2021
En un dels moments del dia de màxima insolació, passats dos quarts de quatre de la tarda del 26 de juny, dues dones alerten que fa cinc hores que caminen, que s’han extraviat i que ja no els queda aigua. Proporcionen la ubicació, a la zona de la soleia de Gallifa (Vallès occidental), i una dotació terrestre dels Bombers de Caldes de Montbui les socorre i els hi torna la tranquil·litat. És un dels 572 salvaments a la muntanya que consten a les estadístiques dels Bombers de la Generalitat entre el mes de gener i el dia 4 de juliol, set més que durant el mateix període del 2021, que ja va ser un any de rècord històric, i un 63% més que el 2019, abans de la pandèmia de la covid. No hidratar-se prou i no protegir-se del sol es tradueix en més avisos de gent amb problemes, de més o menys gravetat, relacionats amb les altes temperatures, subratlla el doctor Iñigo soteras, especialista en rescats i membre del comitè de seguretat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).
“Aquest estiu estem veient més incidents per la calor, com síncopes o esgotaments. Per això un dels missatges és que hem d’adaptar les activitats a les condicions que imposa el canvi climàtic. És necessari canviar els hàbits a la muntanya; és una de les lliçons que ens ha deixat la tragèdia de la Marmolada. Cal modificar els horaris, sortir més d’hora al matí i allunyar-nos de zones amb seracs”, diu soteras. “Ara –afegeix– als helicòpters medicalitzats dels Bombers, a més de portar equips d’última generació, també hi posem ampolles d’aigua com una cosa terapèutica, com una medecina més”.
un article publicat el maig a Nature indica que de les 4.596 actuacions d’emergència en alta muntanya analitzades pel Club Alpí de suïssa, entre el 2009 i el 2020, un 41,6% van respondre a situacions de bloqueig, la majoria per esgotament, seguides per canvis meteorològics i per problemes amb el material. L’autor, Benedikt Gasser, del departament d’esport, exercici i salut de la universitat de Basilea, suggereix que “una preparació adequada i una millor planificació” de l’activitat alpina ajudaria a disminuir aquestes xifres. una altra dada reveladora és que, mentre que el nombre de sinistres mortals ha disminuït, els rescats han augmentat als Alps suïssos des de la dècada dels noranta.
El mòbil i les aplicacions que permeten compartir la ubicació animen l’excursionista que sent que té algun problema a marcar al telèfon d’emergència i sol·licitar ajuda. Les trucades per cansament extrem, per no poder fer ni un pas més, evidencien que, si tothom organitzés excursions o ascensos a cims d’acord amb les seves possibilitats i interessant-se a priori per l’informe del temps, potser el nombre de sortides de les unitats de salvament baixaria.
“Cada vegada hi ha més rescats de senderistes, de persones il·leses o amb traumatismes lleus, i això vol dir que som una societat predisposada a trucar al rescatador. A més, hi ha una tendència a sortir menys preparats o sense el material adequat per a la intensitat de l’activitat; hem perdut la referència del que suposa viure molt a prop de la natura”, opina Iñigo Ayllón, cap de l’oficina tècnica de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (Fedme). Per contra, adverteix que l’allau de campanyes de promoció del medi natural no es tradueix a fer més pedagogia sobre com s’ha d’anar a la muntanya. “Creix el nombre de federats, i els guies cada vegada treballen més, però els salvaments no es redueixen. Cal que escoles, administracions, sector turístic, sanitat i federacions ens asseguem en una taula i reflexionem”, afegeix Ayllón.
Fins ara els Bombers de la Generalitat, el cos que lidera els rescats a la natura a Catalunya, no té una anàlisi precisa sobre les causes que els han desencadenat. Disposen de les xifres globals des del 2010, però no ofereixen detalls sobre què va activar l’auxili, a diferència del que passa en altres comunitats. “Fa quatre anys, la FEEC ja va proposar la creació d’un observatori amb Bombers, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil i Agents rurals per poder dibuixar un perfil de l’accidentat i saber els motius del sinistre, però està encallat”, lamenta Josep Maria silvestre, responsable de seguretat de la FEEC.
Des dels Bombers, Alfons Esterlich, responsable del Grup d’Actuacions Especials
Iñigo Soteras: “Cal modificar els horaris, sortir abans al matí i allunyar-nos de zones amb seracs”
Sentir-se bloquejat per esgotament, primera causa dels salvaments als Alps de Suïssa