La Vanguardia (Català-1ª edició)
Barcelona preveu rebre el 2030 un 13% més de creueristes que el 2019
L’Ajuntament urgeix a posar límits a l’activitat perquè la considera “insostenible” per a la ciutat
Després de la crisi provocada per la covid, la recuperació dels creuers és un fet i aquest any s’assoliran nivells pròxims als del 2019, segons les previsions de l’Ajuntament de Barcelona. Així consta en un informe de les externalitats d’aquesta activitat, presentat ahir, que estima tancar el present exercici per sobre dels tres milions de passatgers, quan l’últim any abans de la pandèmia es van superar els 3,1 milions. I, segons el document, si no es prenen mesures, el creixement continuarà i s’assoliran els 3,5 milions el 2030. Aquest volum és aproximadament un 13% més elevat que el de l’any, fins ara, amb més viatgers de la història.
Les projeccions són, segons la tinenta d’alcalde d’urbanisme, Janet sanz, “insostenibles”, tant des del punt de vista de la concentració de persones com de l’impacte mediambiental, de manera que urgeix posar límit a aquesta activitat com més aviat millor. Aquesta és la posició que l’Ajuntament mantindrà en la reunió que té previst celebrar amb la Generalitat sobre aquest afer.
“Cal prendre mesures urgents”, va insistir sanz. En aquest sentit, va advocar per fer el mateix que amb altres activitats turístiques com els hotels, els apartaments o els bicitaxis, que s’han limitat. “A Barcelona la barra lliure s’ha d’acabar, la dels creuers també”, va emfatitzar, malgrat que ja existeix un topall, el que fixa la capacitat de les terminals, que seran set pel cap alt, segons van acordar l’Ajuntament i el port el 2018. Però, va insistir, amb això no n’hi ha prou.
L’informe dona xifres sobre l’impacte de l’activitat portuària sobre la qualitat de l’aire, que és equiparable a la de la resta de la ciutat en conjunt, segons es va destacar en la presentació. Però no es va concretar quins valors són imputables als creuers. segons dades del port, aquest trànsit suposa al voltant d’un 0,7% de la pol·lució total de Catalunya. sí que es van detallar aspectes com que els creueristes consumeixen entre 300 i 300 litres d’aigua al dia o que generen 2,38 kg de residus, 340 litres d’aigües grises i 40 de negres. són magnituds entre el doble i el triple que les d’un barceloní mitjà.
Prenent com a referència el 2019, el document assenyala que l’activitat es concentra principalment de maig a octubre amb entre 300.000 i 400.000 creueristes mensuals, més de 50 dies amb volums de passatgers superiors a 15.000, jornades que el port considera com a “vermelles” perquè amb aquestes xifres les seves instal·lacions se saturen. un 40% dels dies n’hi ha més de 10.000 i hi ha puntes de 20.000 i 25.000. En aquests casos hi poden atracar alhora sis o set vaixells.
El problema, destaca l’informe, és que des de la pandèmia el trànsit d’escala –el que no comença o acaba el viatge a Barcelona– és majoritari i es tem que continuï sent així. Els viatgers desembarcaven només entre tres i cinc hores i van als mateixos llocs (el mirador de l’Alcalde, el museu del Barça, el parc Güell, la sagrada Família i el passeig de Gràcia). “Es relacionen amb la ciutat com si fos un parc temàtic”, va lamentar sanz, amb els “efectes negatius” que comporta, com “massificació, homogeneïtzació del comerç i destrucció del local”. Aquest tipus de creueristes, va prosseguir, té un baix impacte econòmic i no aporta valor, ja que deixa una mitjana de 50 euros per persona al dia, quan el que inicia o finalitza el creuer en gasta 230. Hi ha casos, va retreure sanz, en què els passatgers només desembarquen per anar a un centre comercial outlet fora de la ciutat. ●
Al govern local li preocupa que en un sol dia arribin 25.000 viatgers que van als mateixos llocs