Joaquín Luna: “No ens escau el que és políticament correcte”

Trobada del periodista amb els subscriptors a la Casa Seat

La Vanguardia,

que reconeix que és difícil una vida estable “sent una persona ambulant”. “Era solter quan vaig començar aquest procés, i quan el vaig acabar ja estava divorciat i tenia un fill”, va explicar

Els assistents van voler saber la seva opinió de primera mà sobre la guerra d’Ucraïna. “S’està complint el guió que Rússia esqueixarà una part important d’Ucraïna. Farà dues Corees. No crec que s’atreveixin a deixar-la sense sortida al mar. Els trens sempre han circulat, i la fugida de civils evita als russos la neteja ètnica”.

També va defensar l’experiència com a valor en periodisme: “L’edat en aquest ofici et dona tranquil·litat per no anticipar problemes; l’equilibri informatiu te’l donen els anys”.

Luna, que a la ràdio exerceix com “el degà dels periodistes divorciats de Catalunya”, va explicar: “Els mitjans encara reflecteixen molt el món tradicional de la família. Jo vaig voler mostrar el de la gent sense parella. Després ja m’he anat diversificant... És el privilegi de la llibertat que dona l’edat”. Reconeix que rep molts insults, però que “un avantatge és que no soc a les xarxes; al final, no pots acontentar tothom”. Li donen vida les crítiques i ha tingut “problemes amb certs sectors del feminisme que ja m’han donat per impossible”. I afegeix: “També m’insulten els animalistes quan parlo de toros. I tinc haters en determinats sectors de l’independentisme. Són més fidels els que t’odien que les persones a qui agrades”.

Però quina part de personatge hi ha a les seves columnes? “Són bastant fidels a la persona. Però el lector ho idealitza i es pensa que tot és un frenesí. Jo tendeixo a parodiar-me, a prendre’m de broma. No surto cada nit; no és per ganes, és que la nit a Barcelona està molt morta i el diari està més al màxim a les deu del matí que a les deu de la nit, però mantinc un ritme molt digne”, va ironitzar. Segons la seva opinió, “una ciutat ambiciosa no pot tancar d’onze de la nit a set del matí”.

Respecte a fins a quin punt és un vers lliure en la seva manera d’expressar-se, va explicar: “Admiro molt els Estats Units, però el que és políticament correcte fa mal als mitjans de comunicació i ens allunya de determinats lectors. Als articles d’opinió el que és políticament correcte no els escau”. ●

Àlex Garcia Joaquín Luna i Enric Sierra, director adjunt de a la trobada del Club Vanguardia a la Casa Seat