Audiències i passos en fals

Se non è vero, è ben trovato”. Aquesta frase, que s’atribueix sense gaire certesa a l’astrònom i filòsof Giordano Bruno, és una de les bromes recurrents que se senten a les redaccions dels diaris. Es podria traduir per alguna cosa com que, encara que no sigui cert, està ben trobat o elaborat. Més o menys igual que la frase “No deixis que la veritat espatlli una bona història”, que tampoc no se sap exactament d’on ve però que se sent en pel·lícules com Primera plana, de Billy Wilder, i El sexe i la noia soltera, de Richard Quine.

La burla o la capacitat de riure’s d’un mateix o de la professió és consubstancial amb el periodisme i, en general, amb els oficis que requereixen treballar en horaris i dies en què la majoria dels mortals estan ocupats passant-s’ho bé en lloc de mantenir-se en mode productiu. Antonio García Ferreras devia estar pensant en alguns d’aquests referents humorístics del periodisme quan es va atrevir a donar la notícia del compte bancari de Pablo Iglesias a les illes Grenadines. Almenys es desprèn això quan se’l sent justificar-se dient que se citava el mitjà que ho publicava i que en tot moment es parlava de “presumpte compte”.

Ferreras i la majoria dels mitjans no solen donar notícies falses expressament. Encara que moltes vegades s’aporrina l’ofici de periodista, aquest últim respecta un codi deontològic i la intimitat i la integritat de les persones. El problema és la pressió de les audiències, que de vegades provoca fer passos en fals. Passa des de fa anys a la televisió, en molts programes i als telenotícies, que creen una narrativa d’espectacle en lloc de prioritzar la informació.

També passa als llocs web, que persegueixen la màxima audiència. Fa poc, per exemple, es va filtrar la suposada ruptura de la relació sentimental entre Isabel Preysler i Mario Vargas Llosa. Ho va avançar un mitjà, i molts van fer el mateix citant el primer, com si una notícia repetida moltes vegades passés de ser versemblant a veritable. En aquest cas, tot va quedar en foc d’encenalls, però alguns van fer audiència dient que havien trencat i audiència publicant el desmentiment. Van donar la notícia perquè es pensaven que no era falsa, però no van contrastar si era certa. En aquests temps inestables es mou el periodisme. Però, de fet, sempre ha estat així, des dels temps del sensacionalisme en la premsa. ●