“El gran repte de l’exploració espacial serà la política”

Vivim en un planeta realment bonic, fascinant. Creieu-me, l’he contemplat durant 200 nits seguides”, assegura l’astronauta Terry Virts. Matemàtic i coronel de les forces aèries dels Estats Units, va tripular com a pilot el transbordador espacial Endeavour durant l’acoblament final a l’Estació Espacial Internacional (EEI) i va ser el comandant de l’expedició 43 de l’EEI durant gairebé 7 mesos. En col·laboració amb la Fundació Casa Dalmases, Virts ha visitat Barcelona per pronunciar al Cosmocaixa la conferència “Mirades des de l’espai”, que s’emmarca dins el cicle “Grans de la ciència”.

Va seguir en directe la retransmissió de les primeres imatges del telescopi espacial James Webb?

No podia deixar de mirar la pantalla. Era increïble! El telescopi ha aconseguit veure les imatges més llunyanes de l’univers que fins ara s’havien aconseguit. Generarà una quantitat ingent de coneixement científic i d’avenços tecnològics. I això que amb prou feines invertim diners en exploració espacial: els Estats Units menys d’un l’1% del PIB; Europa, menys, i Espanya, encara menys.

Com creu que la guerra entre Rússia i Ucraïna afectarà l’exploració espacial?

L’aportació de Rússia a la ciència espacial és gairebé inexistent. A l’EEI hi ha contribuït amb coets de propulsió que podem fabricar nosaltres mateixos. Hauríem de minimitzar al màxim les col·laboracions amb Rússia i en futures missions no anar amb ells ni a la Lluna ni enlloc. Tampoc amb la Xina.

Per què?

És un país totalment desenvolupat i està duent a terme missions científiques magnífiques. Però també està cometent genocidi contra els uigurs. Cada vegada que els comprem bateries de vent solar per a les nostres sondes estem finançant el Partit Comunista xinès, que imposa un règim pràcticament dictatorial a la població.

L’ètica no sempre forma part de l’equació de la ciència.

Però necessitem que sí que ho faci. Quan vaig començar creia que l’espai tenia a veure amb coets i explorar la Lluna. Però, al final, t’adones del rol fonamental de la política. Per exemple, la Xina i

Rússia han practicat maniobres per destruir satèl·lits que havien posat en òrbita sense importarlos que, si ho feien, posaven en risc les vides dels tripulants de l’EEI: alguns eren russos! I han generat escombraries espacials que són un perill de col·lisió amb altres satèl·lits i amb l’EEI. I l’única motivació era demostrar poder. Res de ciència. De fet, cada vegada més, el principal repte a què haurà d’enfrontar-se l’exploració espacial serà la política.

El 2015, quan vostè era el comandant de l’expedició 43 de l’EEI, Rússia va començar una guerra per annexionar-se la península de Crimea.

És una de les coses de què més orgullós em sento: vaig aconseguir

Rússia “La seva aportació a la ciència espacial és gairebé inexistent, hem de col·laborar menys”

Xina “Quan els comprem bateries de vent solar ajudem una dictadura”

El cap de setmana vostè va estar a punt de morir.

Anava en cotxe amb un bon amic, excompany de Harvard, Jordi Jové, i vam tenir un accident de cotxe a Lleida. Ell va morir per salvar-me la vida.

Com a astronauta i pilot de combat, deu haver pensat en la mort en més d’una ocasió.

Els coets, per exemple, tot i que

Mané Espinosa Terry Virts va ser comandant de l’Estació Espacial Internacional durant set mesos