Moderació moderada

L’esgrima parlamentària del debat sobre l’estat de la nació de dimecres ha deixat alguns moments d’ironia entre els diferents portaveus. El president Pedro Sánchez va recórrer a un sarcasme desengreixant per desacreditar l’immobilisme dels seus adversaris, tant del PP com de Vox. Als del PP, però, els va estendre simbòlicament la mà amb, sic, “moderación y respeto”. Unes hores abans, Teresa Ribera, ministra per la Transició Ecològica, havia contribuït a l’expansió sospitosa de propaganda demanant als ciutadans que consumim l’aire condicionat per combatre les onades de calor “amb moderació”, segons la interpretació que en van fer la premsa i, literalment, fent-ne un “uso prudente”.

La idea és la mateixa que, com a placebo preventiu de consciència, fa dècades que acompanya la publicitat de begudes alcohòliques. Instar a un consum moderat és, a més d’una obligació legal, una manera d’apel·lar a la responsabilitat individual. Com a filosofia de vida en temps de tantes turbulències com els actuals, la moderació té detractors molt influents i bel·ligerants. La moderació s’interpreta com un pecat mortal, una posició covarda, tèbia o, per fer servir el pitjor dels adjectius, equidistant. A La Vanguardia sovint se l’acusa, amb una transversalitat rabiosa, de practicar una moderació excessiva. En realitat només és l’aplicació coherent de la idea, que en alguna ocasió ha expressat l’editor Javier Godó, de fer un diari plural, socialment representatiu i que transiti pel carril central de la moderació. Pels radicals que ni tan sols poden arribar a imaginar de què estem parlant: el carril central és el carril del mig d’una autopista amb carrils moderats a la dreta i a l’esquerra.

El president Sánchez també va parlar de consum moderat d’energia. En concret va fer servir el concepte (que probablement circula a les grans reunions d’estadistes europeus) “uso eficiente”. En l’univers de la normalitat amenaçada per tota mena d’anomalies, doncs, l’eficiència i la prudència serien sinònims de moderació, si més no aplicada al consum energètic. Sentint totes aquestes referències a la moderació, vaig recordar el que escriu l’admirat Geoff Dyer al llibre Yoga para los que pasan del yoga. Dyer hi explica diferents viatges psicodèlics i dissonants. Un d’aquests viatges és un cap de setmana a Amsterdam en què l’amic que el convida li explica la filosofia dels dies que passaran plegats: “–Todo gira en torno a la moderación –dijo en el Greenhouse el viernes por la noche, después de una deliciosa cena falsamente tailandesa. De todo, con moderación. Incluso la moderación. De lo que se deriva que de vez en cuando deben cometerse excesos”.

En temps convulsos, la moderació té detractors molt influents i bel·ligerants