La Vanguardia (Català-1ª edició)
Plensa, Barceló i Antonio López, padrins de luxe per a la nova etapa de la Pedrera
El centre aposta per figures de reconegut prestigi i gran atractiu popular El Consell Nacional de la Lectura aprova els deu àmbits del pla del llibre
Miquel Barceló, Jaume Plensa, Antonio López o Barbara Hepworth, tots ells artistes reconeguts internacionalment i amb demostrada capacitat per atreure un públic molt ampli, seran protagonistes els pròxims anys de la nova etapa d’exposicions de la Fundació Catalunya-La Pedrera. Un canvi d’orientació que vol, no només incrementar el nombre de visitants a la casa Milà –la mostra dedicada a Giorgio Morandi va atreure només 17.000 persones–, sinó que les exposicions irradiïn a la resta de la ciutat i estableixin una xarxa de complicitats amb institucions com el Liceu, la Biblioteca de Catalunya o la Filmoteca. “Amb tota la humilitat del món – suggereix el seu president Germán Ramón-Cortés Montaner–, el que ens agradaria és passar de pensar en un Plensa a la Pedrera a pensar en un Plensa a Barcelona, és a dir, dotar les exposicions que programem d’una nova dimensió capaç d’atreure el públic internacional”.
El canvi d’estratègia de la Pedrera neix d’un procés de reflexió arran de la crisi provocada per la pandèmia, que en el seu cas va tenir efectes devastadors. Va passar d’1.522.030 visitants el 2019 a 181.354 el 2020, cosa que es va traduir en una pèrdua d’ingressos de 16 milions d’euros. “Parar la maquinària va ser molt difícil, però ho va ser encara més tornar a posar-la en marxa”, recorda la seva directora, Marta Lacambra, per a qui “aquesta experiència ens va donar llum verda per corregir errors i fer les coses d’una altra manera, imaginant el futur i treballant a llarg termini”.
La nova proposta expositiva, en què adquireixen un protagonisme més gran els artistes vius, arriba fins al 2025. Començarà a finals de setembre amb Els camins de l’abstracció, 1957-1978, una mostra itinerant organitzada amb la Fundació Juan March entorn de la col·lecció del Museu d’Art Abstracte de Conca, que en la seva escala barcelonina incorporarà grans noms de l’abstracció internacional com
Dubuffet, De Kooning, Pollock o Rothko. L’exposició estarà oberta fins a mitjans de gener del 2023, i a l’abril serà el torn de Jaume Plensa amb Poesia del silenci, una proposta comissariada pel periodista i escriptor Javier Molins, centrada en la relació de l’escultor amb la literatura i, especialment, la poesia.
Però segurament la que suscita més expectació sobre el paper és la gran monogràfica que dedicarà, del novembre al gener, a Antonio López, una revisió de set dècades de feina a càrrec de Violant Porcel, que, paradoxalment, serà també la primera que se li programa a Barcelona. Miquel Barceló desembarcarà el febrer del 2024 amb ceràmiques elaborades des del 1995 fins a l’actualitat, i al setembre serà el torn de Barbara Hepworth, la gran escultora britànica a qui acompanyaran alguns dels seus contemporanis, com Moore, Brancusi, Oteiza, Lean Arp o Louise Bourgeois. ●
El Consell Nacional de la Lectura va engegar ahir, al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau, el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, amb una reunió presidida per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. Aquest consell, format per una cinquantena de representants del món del llibre i la lectura de l’àmbit cultural i educatiu, va validar d’una banda l’anomenat grup impulsor i de l’altra els deu grups de treball que hauran de fer primer un diagnòstic i després unes propostes per elaborar pròpiament el pla. A continuació, el grup impulsor serà l’encarregat de definir-lo i el consell l’haurà de validar, amb la previsió que el proper 20 d’abril, a les envistes de Sant Jordi, estigui aprovat.
Després de la reunió, Garriga va explicar que tot i que l’abast arriba al 2030, cinc anys abans, el 2025, s’ha “de començar a notar que el pla està fent efecte”. Això també dependrà dels pressupostos que s’aprovin anualment, i va insistir que la partida destinada a la cultura s’hauria d’anar apropant al 2% que reclama el sector. L’elaboració del pla està coordinada per Montse Ayats des de la Institució de les Lletres Catalanes.
Els deu àmbits que abordarà el pla són: informació, dades i recerca sobre el llibre i la lectura –la consellera va insistir que encara hi ha poques dades i són fonamentals per establir un bon diagnòstic en els altres aspectes del pla–; l’accés inicial a la lectura; la diversitat i la inclusió; la creació literària –cal avançar en la professionalització dels escriptors, va assenyalar Garriga–; els espais de lectura; la mediació; el paper del sector privat; la promoció del llibre i la lectura; el reconeixement, la revaloració i el prestigi dels creadors i del llibre; la visibilitat en els mitjans de comunicació i les xarxes socials. ●
La mostra d’Antonio López, que recorrerà 70 anys de trajectòria, és la primera que se li dedica a Barcelona