La Vanguardia (Català-1ª edició)
De Prefontaine a McLaughlin
Athletics compleix una vella reivindicació: avui inaugura els Mundials a Oregon
El viatge és llarg i tortuós, i justifica les reticències del World Athletics: dur els Mundials d’atletisme a Eugene (Oregon) serveix d’alguna cosa.
(Són els primers Mundials a l’aire lliure als Estats Units; la reivindicació era legítima.)
Durant la prospecció prèvia, l’enviat especial ha viscut angoixat. Són un galimaties la normativa anticovid, les exigents gestions de visats i els capritxosos canvis d’horaris: les companyies canvien com volen les agendes. Els treballadors es plantegen vagues i aturades.
Al límit de les capacitats mentals, el cronista vola fins a Portland amb escala a Amsterdam, i un cop als Estats Units, una llançadora el traslladarà a Eugene.
Són tres hores extres. Eugene és bonic i amable. Boscos, jardins i verds prats envolten un decorat de 175.000 habitants. Centenars de corredors en busquen els senders: el fúting beu del Reservoir de Central Park, a Nova York, però també dels senders d’Oregon.
La figura de Steve Prefontaine, mitificat fondista dels Estats Units, sobrevola el lloc: se’l recorda trotant amb els cabells al vent i els mostatxos, tenaç, audaç pel que fa al mètode i a l’estratègia de cursa.
(Prefontaine va morir el 1975, als 24 anys, en un accident de trànsit al costat del campus universitari d’Eugene, a prop de Hamilton Hall.)
Nike es va instal·lar uns quilòmetres més enllà, a Beaverton, al mateix Estat d’Oregon.
(Aleshores, el trasllat dels Mundials a les terres de Nike havia provocat susceptibilitats entre els detractors de sir Sebastian Coe, el president de World Athletics: se l’acusava d’amiguisme amb la multinacional dels Estats Units, companyia en què havia ocupat un alt càrrec; Coe finalment abandonaria el càrrec a Nike.)
(...)
Quan va saber que els Mundials se celebrarien a Oregon, el sector hoteler d’Eugene es va fregar les mans. Els preus van pujar molt. Impossible trobar allotjament per un preu inferior als 8.000 euros per una setmana.
(A Airbnb s’oferien tendes de campanya en jardins privats a 200 dòlars per una nit; no es deia on eren els lavabos ni les dutxes.)
El cronista va resoldre el greuge negociant amb l’organització. World Athletics havia reservat places a Hamilton Hall, residència universitària, per comercialitzar-les a un preu raonable.
Instal·lat a l’habitació de la residència, sense aire condicionat i amb lavabos compartits, l’enviat especial recorda temps passats de l’època universitària, sens dubte llunyans.
Tot i així, la distància temporal no li minva l’ànim: es pre
Prefontaine, ànima del fúting modern, va morir en un accident de cotxe amb Hayward Field el 1975
gunta si hi haurà festes de germandat i gresca nocturna.
El premi és la ubicació. A dos minuts a peu, el cronista arriba a Hayward Field, la llar d’aquests Mundials, un dels grans temples de l’atletisme modern.
La gent d’Oregon van construir Hayward Field el 1919 i el van reformar cent anys després.
Avui és un lloc imponent, acolorit i carregat d’història. Anteriorment, ja havia estat la seu dels Trials per als Jocs de Munic 1972 (les proves classificatòries dels Estats Units). També ho va ser el 76, el 80, el 2008, el 2012 i el 2020.
(Aquí hi han brillat Carl Lewis, Edwin Moses, Mike Powell, Jackie Joyner-Kersee o la desapareguda Fast-Flo.)
El lloc també ha allotjat els Trials d’aquests Mundials, prova de foc en vista del que ha de passar avui mateix.
Fa tot just un mes, i en aquest mateix escenari, Sydney McLaughlin (22), campiona olímpica a Tòquio 2020, rebentava la seva plusmarca dels 400 m tanques i la va deixar en 51s41, rècord excepcional fins i tot per als 400 m llisos.
La proesa va reforçar el paper com a estendard del modern atletisme dels Estats Units, en què també destaquen el gegantesc Fred Kerley (100) i Erriyon Knighton (200), adolescent superdotat que sembla que prové d’una altra època, la vuitcentista Athing Mu, el corredor de tanques Keni Harrison, la perxista Sandy Morris o el llançador Ryan Crouser. ●