La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE limitarà la temperatura dels edificis públics a 19ºC a l’hivern
Brussel·les vol mitigar l’impacte de la desconnexió russa a partir d’aquest estiu
Cal començar a estalviar energia de seguida. Per tenir un matalàs més important de cara a l’hivern, que es presenta dur davant la creixent possibilitat que Rússia acabi tancant de manera gradual l’aixeta del gas. Actuar ara per evitar penes més greus en el futur.
La Comissió Europea, en un esborrany que va transcendir ahir, posa negre sobre blanc un projecte que s’assembla bastant a un racionament energètic, prova que les sancions a Rússia, a més de causar perjudicis a Moscou, estan tenint repercussions en la vida dels ciutadans europeus, que es faran més tangibles les pròximes setmanes.
Brussel·les parla de la possibilitat que hi hagi “una interrupció prolongada i possiblement completa del gas de Rússia en qualsevol moment”. Fins ara Europa ha aconseguit omplir el buit de 25.000 milions de metres cúbics (bcm) creat després de la caiguda de les importacions russes gràcies al subministrament extra de GNL (gas natural liquat) i més proveïment de Noruega, l’Àfrica, el Regne Unit i el Caucas.
Tot i això, si Moscou, que l’any passat venia als europeus el 40% de les seves necessitats de gas, decidís posar fi als seus fluxos a partir de la setmana que ve, llavors per a la UE seria impossible portar el nivell d’existències al 80% per al novembre. Es quedaria entre el 65 i el 71%.
No és una possibilitat remota. L’últim mes els fluxos mitjançant l’oleoducte Nord Stream 1, l’eix d’importació més gran cap a Europa, s’han reduït un 60%. Si es mira la mitjana del que es comercialitzava els últims cinc anys, el gas rus que avui arriba a la UE és només el 30% respecte als estàndards històrics.
La Comissió suggereix que cal buscar alternatives: “Alguns estats membres han permès que les plantes de carbó/ lignit tornin a funcionar o produeixin més. D’altres han ajornat el tancament progressiu de les centrals nuclears”. Un missatge dirigit als països, com Alemanya i Espanya, que es neguen a fer marxa enrere en el seu anunciat pla de tancament de les centrals.
Al seu esborrany, la Comissió es posa com a objectiu mitigar l’impacte de l’eventual desconnexió de Rússia en un terç, cosa que correspon a reduir entre el 10% i el 13% el seu consum anual de gas. Si no es fes res, llavors caldria preveure una caiguda del PIB a Europa, amb unes estimacions que encara s’han de calcular. Els països d’Europa de l’Est serien els que patirien més la inacció europea.
L’Executiu comunitari subratlla que les cases estan “protegides” i que només representen el 37% del total del consum europeu. Però suggereix una bateria de mesures que poden afectar la vida diària dels ciutadans, com limitar la temperatura màxima de 19º a l’hivern als edificis públics, oficines, edificis comercials i terrasses, ja que les autoritats públiques representen un terç del total del consum energètic.
Aquesta opció hauria de ser obligatòria, “sempre que sigui factible i executable”. Es demana també abaixar els termòstats de calefacció un grau a les cases i no superar els 25º en l’aire condicionat els mesos d’estiu.
Així mateix, Brussel·les estudia establir uns incentius, que s’assignarien mitjançant subhastes, per a les empreses que redueixin el consum de gas. Es donarà la prioritat “als sectors i les cadenes de valor d’importància clau i crítica que, si s’interrompen, podrien repercutir negativament en l’alimentació, la salut i la seguretat a escala europea i mundial”.
L’estalvi potencial màxim aquest hivern se situarà, sobre una base anualitzada de la UE, en el rang de 25 a 60 bcm. El consum anual d’Espanya se situa una mica per sobre dels 3032 bcm; per tant, caldria reduir el doble del que consumeix Espanya al llarg d’un any, segons una estimació d’El Periódico de la Energía.
Pel que fa a Espanya, el Govern espanyol anirà a Brussel·les provant de “defensar la singularitat d’Espanya com a país que s’ha esforçat per tenir infraestructures que li permetin aportar la diversitat de proveïdors actual”, segons han assegurat fonts coneixedores d’aquestes reunions a La Vanguardia.
El país, asseguren aquestes fonts, “es comprometrà amb la solidaritat deguda” amb els seus socis europeus mentre defensa les cadenes de valor.
Pel que fa a una de les mesures estrella anunciades aquesta setmana per l’Executiu com l’impost extraordinari a les firmes energètiques, ahir l’Associació Espanyola del Gas (Sedigas) va emetre una dura nota en què l’entitat “mostra la seva preocupació per una mesura que genera inseguretat jurídica per la seva naturalesa retroactiva, amb uns efectes que disten de quedar clars i amb un establiment que podria motivar conflictes amb inversors i procediments arbitrals de llarga durada, i amb impacte final per a les finances públiques”. Sedigas també afirma que el nou gravamen va en perjudici de la competitivitat davant tercers.
Però sembla que hi ha una nova dinàmica instal·lada a Europa: l’aixeta es tanca i el cinturó s’estreny. ●
Es demana abaixar un grau el termòstat a casa i no superar els 25º en l’aire condicionat a l’estiu
Espanya vol protegir la seva singularitat energètica a l’hora d’abordar la solidaritat amb Europa