La neutralitat té un risc

■ L’Índia no ha condemnat la invasió russa d’Ucraïna. Quan el tema surt a votació a les institucions internacionals s’estima més abstenir-se. Diu que és neutral. L’amistat amb Moscou es remunta al 1955, i la dependència militar avui continua sent clau. L’Índia és una potència nuclear i té el tercer exèrcit més nombrós del món. Rússia és el seu principal proveïdor d’armes i per això no la condemna. Per això i perquè li convé no casar-se amb ningú. La Xina i el Pakistan són els seus principals rivals, però els perills que suposen no l’han posada en l’òrbita diplomàtica i militar d’Occident. Està molt còmoda en l’antic moviment dels països no-alineats. Al president Modi li agradaria asseure’s a les taules que mouen el món, i si l’ONU fos una institució adaptada al present tindria una plaça permanent al Consell de Seguretat. La seva economia és més gran que la italiana i canadenca. Abans que s’acabi la dècada serà la tercera del món, només superada per la Xina i els EUA. Però no és al G-7 i tampoc s’espera que hi sigui. L’Índia somia amb un nou ordre multipolar i, mentre no arriba, juga la carta de l’ambivalència. Creu que el temps corre a favor seu. Confia en el seu dividend demogràfic, en el progrés de les seves companyies tecnològiques. Des del 2014 una sonda índia orbita Mart. És un exemple del que pot aconseguir.

Tot i això, aquest estar sense estar és molt arriscat. Ser neutral en la guerra d’Ucraïna implica donar suport al Kremlin. Pot tenir un sentit estratègic perquè Rússia és aliada de la Xina i el Pakistan, però és moralment insostenible. Sense un compromís més gran en una crisi tan definitòria del segle XXI és difícil que un dia l’Índia ajudi a configurar el món.