La Vanguardia (Català-1ª edició)
Yolanda Díaz i Ada Colau forgen la relació de conveniència per Sumar
Els comuns veuen en el projecte de la vicepresidència una oportunitat a Catalunya
“Quan Pablo Iglesias va prendre la decisió de nomenar com a successora Yolanda Díaz, els comuns s’ho van trobar fet, no en sabien res”, assegura un col·laborador de la vicepresidenta. Avui dia, els d’Ada Colau i Jéssica Albiach són l’actiu més sòlid amb què compta la vicepresidenta per Sumar, amb qui pretén impulsar un procés d’“escolta” amb la societat civil.
Més endavant, Díaz haurà de decidir si converteix Sumar en un partit polític i si opta per ser la candidata a la presidència.
“Els comuns van veure l’oportunitat de tenir una relació més normal i correcta” que la que havien tinguda amb Iglesias. Des del principi, amb l’anterior vicepresident i exlíder de Podem, “hi havia desavinences polítiques, tensions, intromissions, decisions verticals...”, recorda aquesta mateixa font, que assenyala que els comuns tenen “un interès polític” a mantenir una bona relació amb Sumar.
El cert és que aquesta lleialtat es basa en una estratègia que vol beneficis mutus. La vicepresidenta necessita teixir aliances per a la causa amb els moviments perifèrics d’esquerra, com els comuns, Compromís, Galícia en Comú, Equo o Més País, i a aquests els va bé tenir influència a Madrid i fer-se més forts contra els seus respectius rivals directes (ERC, Bildu, BNG...) que, alhora, poden restar vots a Sumar en els respectius territoris.
A Catalunya, els comuns són el partit més consolidat de les confluències sorgides a partir del 15-M. Governen a Barcelona, tenen una sòlida presència al Congrés, al Parlament i al Parlament Europeu i gaudeixen d’una estabilitat que dista d’altres faccions territorials.
L’oferta, però, no aconsegueix fer un canvi que els permeti superar els rivals directes, que són ERC i el PSC. I més enllà de la capital catalana no han aconseguit progressar adequadament en el terreny local.
El projecte de Díaz pot impulsar els comuns a Catalunya, per això ERC ha posat la vicepresidenta en el punt de mira. De fet, aquesta va ser una més de les moltes raons que van fer que els republicans votessin en contra de la reforma laboral que havia impulsat el seu departament, segons assenyalen algunes fonts.
A més, ERC, de cara a les municipals, vol guanyar protagonisme a l’àrea metropolitana de Barcelona, on el projecte de Díaz pot tenir molt bona acollida. “Per això l’ataquen”, explica una responsable dels comuns que recorda l’última rèplica de Pedro Sánchez a
Rufián al Congrés: “Quina obsessió té vostè amb la vicepresidenta segona del Govern espanyol!”, li va etzibar el president.
Pels comuns és important que Díaz “es cregui la descentralització de l’Estat”, contra la visió “més centralista” de Podem. “Dibuixa millor el país que volem des de la pràctica, mentre que amb Iglesias era des d’un concepte ideològic”, diferencia un altre dirigent.
També hi ha raons orgàniques i fins i tot afectives per donar-li suport. Amb ella serà “més fàcil configurar un espai més confederal” que el d’ara i “que reconegui més el paper de les organitzacions territorials”, assenyalen. I encara cal curar les ferides de l’explosió en cadena que va provocar la ruptura d’Íñigo Errejón –amb forts llaços a Catalunya– i Iglesias. També es destaca la bona sintonia personal entre la vicepresidenta i l’alcaldessa Colau.
Díaz valora el pes dels comuns, però fonts del seu entorn asseguren que la vicepresidenta “no es casa amb ningú”. Al nucli dur de la vicepresidenta hi ha col·laboradors catalans vinculats als comuns de perfils diversos, com Ramón Luque, assessor procedent d’IU; Josep Vendrell, el cap de gabinet, dels comuns; Xavier Domènech, que va renunciar als càrrecs el 2018 per les diferències dins el partit, o l’eurodiputat Ernest Urtasun (ICV).
Tot i això, l’aventura de Díaz no parteix d’una posició fàcil. Les successives patacades electorals, especialment la soferta a Andalusia i la dimissió de Mónica Oltra de Compromís de tots els càrrecs, tant al Govern de la Comunitat Valenciana com al partit, no l’han beneficiada. Tampoc les contínues tibantors amb les ministres de Podem.
A Catalunya, els liles són cauts quan valoren aquestes aliances. Diuen que Díaz “ha començat la casa per la teulada”, amb un procés “d’escolta” en lloc de posar sobre la taula “un projecte polític diferencial”. I es remeten a les enquestes, que els situen lluny del 13% de vots dels últims comicis.
“Si cal reconstruir l’espai del 20% del 2015, com ha fet JeanLuc Melenchón a França, no el pot reconstruir només amb els comuns”, diuen a Podem. També assenyalen que Díaz “busca suport en gent que no té futur polític”. ●
La formació catalana creu que amb ella serà més fàcil configurar un espai més confederal que el d’ara
La futura candidata pot impulsar la presència dels comuns a Catalunya, “per això ERC l’ataca”