Quan l’infern és al cel

AEspanya, un té la sensació que hi ha més aeroports que avions i hi ha més avions que vols. La impunitat amb què aquí, allà i més enllà han actuat, i continuen actuant, les companyies aèries manté trasbalsat el passatger. És cert que no hi ha injustícia més transversal que la que afecta un vol, perquè un overbooking, una pèrdua de maleta o una ruta cancel·lada li pot tocar en sort al de la fila u, al de la catorze o al de la vint-i-quatre.

Sigui com sigui, fins divendres passat, a Europa les aerolínies ja havien cancel·lat 16.000 vols només per al mes d’agost. I els que vindran. El motiu, ens diuen, és l’efecte directe dels grans acomiadaments durant els primers mesos de la pandèmia del coronavirus. I tot i així les aerolínies, amb la dolça impunitat de la Unió Europea, venen més seients que passatgers i, en un vintage joc de les cadires barrejat amb un modern joc del calamar, algú quedarà eliminat.

Aquesta classe d’avaria psicològica que afecta el passatger només es resol si ets creient, resant, i si no ho ets, llegint. I en els dos casos, esperant. Perquè la gent és bona i encara no va pels aeroports amb una motoserra a la mà. De moment.

Tot, el que sigui, ens ho empassem, perquè per vacances ens obliguem com a filosofia a aturar-nos i a marxar... a qualsevol preu, a qualsevol hora i amb qualsevol obstacle, acceptant volar, si cal, per sota del mínim de combustible o amb el sobresalt de la veu nasal i cridanera d’un impertinent assistent de vol que, quan comences a descansar del que t’han perpetrat a la cua de facturació, et ven loteria, perfums o entrepans de plàstic i formatge.

La impunitat manifesta de les aerolínies, aliada amb el silenci dels governs de la UE, ha permès que els passatgers tinguem com a regal gratuït observar l’infern al cel. I és tan veritat que nosaltres volem pagar menys per volar més com que les aerolínies volen cobrar més perquè volem menys, sabent que sempre guanyen elles. Sempre.

Hem convertit un vol en una angoixa preventiva, ja sigui per si hi haurà overbooking, un retard, una cancel·lació o si ens extraviaran la maleta. Un desfici inclòs en el preu que converteix la tornada a casa, com canten Els Amics de les Arts, en la millor part de l’aventura. ●

La gent és bona i encara no va pels aeroports amb una motoserra a la mà