Biden acosta Israel i l’Aràbia Saudita

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

El viatge que el president Joe Biden ha fet aquesta setmana passada a l’Orient Mitjà, enfosquit pel seu emblanquiment de la dictadura saudita, tenia un objectiu molt clar: enfortir els vincles d’Israel amb el món àrab i especialment amb l’Aràbia Saudita, en el marc de l’acostament dels últims anys entre l’Estat hebreu i els seus veïns àrabs que va impulsar l’expresident Trump mitjançant els acords d’Abraham.

Gràcies a aquells pactes, Israel va normalitzar relacions amb la Unió dels Emirats Àrabs, Bahrain, el Sudan i el Marroc, i ara, amb la mediació de Biden, ha acostat posicions amb el règim sunnita de Riad, amb què comparteix un enemic comú: l’Iran. Així, l’Aràbia Saudita ha obert el seu espai aeri als vols israelians per viatjar a l’Extrem Orient i no es descarta que en un futur coordini el seu sistema de defensa antimíssils amb Israel per fer front a Teheran.

Biden entén que la millor manera de protegir Israel del perill militar i nuclear iranià és donar suport a una cooperació àrabo-israeliana més gran, sempre recolzada sobre el compromís de Washington de seguir present a l’Orient Mitjà. Per això, en l’aliança estratègica firmada amb Israel s’estableix que “els EUA utilitzaran tots els elements a les seves mans per evitar que l’Iran obtingui armament nuclear”. I entre ells hi ha el sistema antimíssils americà Cúpula de Ferro i el fabricat per Israel de tecnologia làser, capaç de destruir els míssils i drons iranians, molt desenvolupats tecnològicament.

La part més controvertida i polèmica de la gira de Biden era la seva trobada a Jiddah amb el príncep hereu saudita, Muhammad bin Salman, que el president va responsabilitzar directament al seu dia de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. Biden va reprendre l’home fort saudita, Bin Salman, qualificant el cas de “greu”, i ell, sense immutar-se, li va dir que no n’era “personalment responsable”. Ha estat pel petroli i per reforçar l’aliança antiiraniana que Biden ja no tracta ara l’Aràbia Saudita d’“Estat pària” per les seves violacions dels drets humans, i és per això que, a la pràctica, ha hagut de menjar-se les seves paraules sobre Bin Salman. Pel petroli i per garantir-se el lideratge americà a la regió i evitar un buit que puguin ocupar la Xina o Rússia, el president ha prioritzat la realpolitik sobre els seus principis morals i ètics. La invasió russa d’Ucraïna ha fet pujar el preu del petroli i ha provocat una inflació que afecta tot Occident, inclosos els Estats Units. Una situació que atorga a l’Aràbia Saudita un paper central que Biden no podia ignorar.

I l’Aràbia és conscient d’aquesta posició de privilegi per garantir el subministrament de petroli a Occident. Amb el preu de la gasolina disparat, Biden ha demanat als països del Golf un augment de la producció per tal d’abaratir-ne el preu. Però l’Aràbia Saudita ja està operant prop de la seva capacitat màxima i òbviament està guanyant més diners per la pujada de preus. Caldrà veure, doncs, si les monarquies petrolieres responen positivament a la demanda dels Estats Units.

Un paper secundari ha tingut en aquesta gira la fugaç visita de Joe Biden a Cisjordània per reunir-se a Betlem amb Mahmud Abbas, president de l’Autoritat Nacional Palestina, amb la qual Washington ha restablert les relacions que Donald Trump va trencar. Biden continua defensant la tesi dels dos estats per solucionar el conflicte palestino-israelià, però va reconèixer que ara no es donen les condicions per reobrir les negociacions. Tampoc no va fer cap gest per fer marxa enrere en el trasllat de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem, però va prometre ajuda econòmica i humanitària als palestins i es va comprometre a obrir una altra investigació sobre l’assassinat de la periodista palestinonord-americana Shireen Abu Akleh, morta presumptament per una bala disparada per soldats israelians. ●

El president blanqueja la dictadura saudita i anteposa la ‘realpolitik’ als principis morals