Influències tòxiques

Caminava amb talons d’agulla per la sorra de la platja a la recerca d’un lloc que mereixés el seu cos mentre la resta del grup esperava resignat a la furgoneta. Era ella, la influencer dels cinc milions de seguidors a TikTok i dos a Instagram, i curiosament en la realitat continuava semblant una fotografia. Quan va entrar al cotxe, va començar a parlar amb el seu marit, còmplice en la següent jugada. Quin hotel acceptaria bescanviar la seva estança per uns vídeos o unes stories? La parella em va explicar que les seves filles viuen de dilluns a divendres a Nova Jersey; ells, a Manhattan.

S’ajunten els caps de setmana, i les nenes acompanyen la mare en la seva vida pseudomilionària. Em pregunten per Mallorca, “espots for photos” per ells. I llegeixo un missatge a Twitter, penjat per una mallorquina: “Hola pseudoinfluencers, deixeu de promocionar ses illes, millor pengeu fotos de casa vostra”. Però l’embafament fa menys soroll que els likes. La vida de l’influencer és

Converteixen els seus cossos en un anunci infinit

esclava, ja que converteixen els seus cossos en un anunci infinit. Però són les criatures consentides del turbocapitalisme. I el seu poder de prescripció és molt més gran que el de qualsevol periodista especialitzat. Perquè venen. Des de la seva cuina, la seva habitació, un hotel 5 estrelles gran luxe o el cap de Formentor es dediquen a evangelitzar, una paraula que avui abraça el màrqueting, aquella altra església.

A més de promocionar tot el que toquen, n’hi ha que assessoren: en dietes, sexualitat, com nuar el fulard... Però, i els bons, els que parlen, per exemple, de diversitat? “Mentre la igualtat desitjada es mantingui en el pla cultural i no amenaci d’entrar en l’econòmic, les celebritats de les xarxes es mostren del tot compromeses amb la causa”, resumeixen Ole Nymoen i Wolgrang M. Schmitt a Influencer, la ideología de los cuerpos publicitarios (Península), on també distingeixen la monada de la influència tòxica d’un món i un cos a la venda. ●