NOMBRE TOTAL EFECTES

rò menys”, explica a La Vanguardia la doctora Lourdes Mateu, coordinadora de la unitat de covid persistent de l’hospital Germans Trias. “És possible que amb la vacunació els casos de covid persistent, malgrat que no hi ha xifres oficials, hagin disminuït. Però els continuem veient, i quadres greus, també”, reitera.

Mateu defensa fins i tot que hi podria haver casos de la penúltima onada de la covid, la sisena –en què va irrompre la variant òmicron–, pendents d’aflorar pel lapse de temps que existeix entre el moment en què el pacient detecta que alguna cosa no funciona bé (és a dir, la persistència dels símptomes) i va al metge. “És molt aviat encara”, assevera.

Fins ara no observa un canvi en el perfil del malalt: continuen atenent en gran part dones de mitjana edat, entre els 40 i els 50 anys, que és el perfil clàssic de pacient amb covid persistent. Però entén que, en el seu cas, aquesta dada pot estar “una mica esbiaixada”, ja que a la seva unitat –on han atès més de 700 pacients i actualment en monitoren uns 500– acostu

S. RESPIRATORI

FONT: men a rebre malalts amb els quadres més greus.

Els que sí que observen un lleuger canvi són els facultatius de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), que atenen pacients que presenten diferents graus d’afectació.

“Malgrat que encara veiem el predomini de dones en edats mitjanes de la vida, ara hi ha un rang d’edat més ampli: també estem veient nens, homes i gent gran”, esgrimeix la doctora Pilar Rodríguez Ledo, vi

Des de la SEMG apunten a un canvi del perfil del pacient, malgrat que les dones continuen sent majoria

cepresidenta de la SEMG.

Entén que hi ha diversos factors que podrien explicar aquesta nova realitat. Cal tenir en compte, argüeix, que en la primera onada, la que ha deixat el nombre més alt d’afectats de covid persistent, “la gent gran moria amb molta freqüència en la fase aguda”. També el diagnòstic en nens “era baix, perquè no se’ls feia proves diagnòstiques. Ara hi ha una distribució més àmplia”, raona.

On sí que coincideixen totes dues, Rodríguez Ledo i Mateu, és a assenyalar que la simptomatologia que presenten els malalts no ha variat respecte a onades anteriors i que el rànquing de símptomes més prevalents es manté.

En aquest sentit, no observen cap variació a l’esquema que van publicar diverses investigadores l’agost de l’any passat a la revista Scientific Reports, del grup Nature, on mostraven els símptomes més comuns. El més prevalent conti

“La fatiga continua sent la manifestació més prevalent, tot i que sovint no és la més invalidant”

nua sent la fatiga. En aquest estudi, afectava un 58% dels pacients. Després venia el mal de cap (44%), el trastorn d’atenció (27%), la pèrdua de cabells (25%), la dispnea (dificultat per respirar, 24%), l’agèusia (pèrdua del gust, 23%), l’anòsmia (pèrdua de l’olfacte, 21%), la polipnea (respiració accelerada, 21%), el dolor articular (19%), la tos (19%), la sudoració (17%) i la pèrdua de memòria (16%).

“La fatiga continua sent el