La Vanguardia (Català-1ª edició)
La pastilla antiviral té poc ús
Els metges creuen que el Paxlovid s’hauria de receptar més a l’atenció primària
En aquesta etapa de l’epidèmia de covid, en països com Espanya, amb molta població immunitzada (per les vacunes o per haver passat la infecció) i molts contagis, però menys casos greus i mortals que durant les onades anteriors, hi tenien reservat un paper destacat els tractaments contra el coronavirus com el Paxlovid. L’ús, però, és menor del que s’esperava.
El principal tractament aprovat contra la covid és la pastilla antiviral Paxlovid de Pfizer (que uneix dos fàrmacs: el nirmatrelvir i el ritonavir). L’Agència Espanyola de Medicaments el recomana per a pacients amb una infecció lleu o moderada (que no necessiten oxigen suplementari) i amb elevat risc de complicacions, com pacients trasplantats; en tractaments oncològics; més grans de 80 anys i amb altres patologies o vacunats ja fa més de sis mesos, o persones de més de 65 anys amb risc i no vacunades, entre d’altres. Han de prendre’s dues pastilles diàries durant cinc dies, les primeres a partir del diagnòstic. El tractament redueix un 89% el risc d’hospitalització i de mort per covid.
L’antiviral, però, és subministrat en menys casos dels que caldria, reconeix Roger Paredes, cap de malalties infeccioses de l’hospital Germans Trias de Badalona (Can Ruti) i investigador de l’IrsiCaixa. “Es va començar a subministrar –diu– en serveis hospitalaris, però s’hauria de receptar sobretot a l’atenció primària per reduir-ne les hospitalitzacions. Aporta una capa addicional a la protecció que atorguen les vacunes, tot i que no les substitueix i l’objectiu principal és que tothom es vacuni. L’antiviral, però, augmenta la protecció per evitar-ne casos greus, sobretot entre persones amb el sistema immunitari deteriorat per l’edat avançada, per malalties o perquè les vacunes no els proporcionen gaire immunitat”. Paredes recorda que és important que l’antiviral es prengui com més aviat millor, quan comença la infecció.
El Ministeri de Sanitat va comprar 344.000 tractaments a Pfizer; al març en va començar a distribuir 50.000 a les autonomies, que els poden receptar des del 4 d’abril. A Catalunya, Andalusia,
Aragó, Navarra i Cantàbria, es pot comprar el Paxlovid a les farmàcies amb recepta; a la resta de comunitats, només es pot obtenir a través dels hospitals. La dispensació és més complexa que per a la majoria de fàrmacs (s’exigeix una validació prèvia), tot i que s’ha simplificat. En alguns casos, això n’ha endarrerit l’obtenció i han passat més hores de les 24 previstes.
A Catalunya, per exemple, fins al 4 de juliol s’havia administrat Paxlovid a 450 pacients, segons el Departament de Salut, tot i que els metges de primària estimen que en són 700 o 800. Les farmàcies diuen que l’han dispensat a 220 pacients, segons la Federació d’Associacions de Farmàcies (Fefac). Catalunya, però, ha rebut 22.667 tractaments de Paxlovid en dos lliuraments (al març i al juny) procedents de Sanitat per a les autonomies.
Des de Salut afirmen que la baixa xifra de pacients tractats reflecteix el fet que es tracta d’un fàrmac “difícil d’administrar” per les “moltes contraindicacions, problemes de compatibilitat i interaccions amb altres medicaments”.
Paxlovid provoca interaccions amb altres fàrmacs, sobretot pel ritonavir (tot i que és un antiviral que ja s’havia fet servir contra el VIH). Per exemple, interacciona amb medicaments usuals per reduir el colesterol o per a les arrítmies. Això fa que els metges frenin a l’hora de receptar-lo a l’atenció primària, perquè molts pacients per a qui està indicat, els més grans i els de salut més delicada, prenen diversos medicaments, indica Antoni Sisó, metge en un CAP i president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.
Per a cada pacient, el metge ha d’analitzar si l’antiviral és compatible amb l’altra medicació, tot i que tant Paredes com Sisó assenyalen que hi ha unes bases de dades a què poden recórrer els facultatius per veure el risc d’interacció. Segons Sisó, alguns metges tampoc no confien en el fàrmac, que es va assajar en no vacunats (malgrat que gairebé tots els pacients per a qui s’indica ja tenen les tres dosis) i es va basar en la variant delta del virus, tot i que ara infecten les subvariants d’òmicron. Tampoc no ajuden els filtres d’accés, afegeix el metge.
Paredes assegura que Paxlovid funciona contra l’òmicron, que es tolera força bé i que les interaccions són manejables. L’infectòleg creu que el fàrmac “s’hauria de generalitzar”. Als EUA es preveia
Les indicacions d’ús i les interaccions en frenen l’expansió, per bé que redueix els ingressos
donar-lo de manera molt àmplia després del diagnòstic, però no va passar per una reducció pressupostària. Ara se n’ha autoritzat la venda lliure a les farmàcies. Als farmacèutics se’ls indica quins tipus de pacients poden prendre’l i les interaccions. El secretari general de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom, va lamentar fa poc que “no se subministren els tractaments que hi ha al mercat amb prou marge per prevenir casos greus i morts”. I al tercer món ni tan sols hi arriben. ■