La Vanguardia (Català-1ª edició)
La valentia de Verónica Echegui L’actriu roda al Garraf ‘Estepas’, amb Kike Maíllo i Pedro Marchán
“És una delícia treballar amb ella. Té el poder de les estrelles, és davant de la càmera i no vols deixar de mirar-la. I, a més, és encantadora, molt simpàtica”. Qui així parla de Verónica Echegui és el director Kike Maíllo, que roda el curt Estepas al parc natural del Garraf.
A l’ombra d’una pineda, i en una pausa del rodatge, l’actriu mira amb franquesa, amb els seus grans i expressius ulls. I ratifica: “Em venia de gust treballar amb en Kike. És un director molt juganer, proposa situacions inesperades mentre estàs rodant. M’encanta aquesta espontaneïtat”.
Estepas és el curt guanyador de la segona edició del certamen Audi Future Stories, que va néixer per donar suport a les futures promeses del cinema. L’autor del guió, Pedro Marchán, estudiant de l’Escola de Cinema de Reus, va guanyar amb la unanimitat del jurat.
El curt, que s’estrenarà al festival de Sant Sebastià, narra la fugida d’una mare i la seva filla i la seva trobada inesperada amb un home. “De la història –explica l’actriu a La Vanguardia– m’agrada que el text suggereix però no evidencia. Tots dos senten prejudicis, però els uneixen circumstàncies dures que comparteixen”.
Echegui fuig per les carreteres del Garraf, però a la seva vida real assegura que ara no fuig de res. “Tot és una oportunitat. Tinc prejudicis, com tothom, però procuro estar oberta. M’agrada descobrir qui tinc davant per mi mateixa”, explica.
L’actriu, que ha encadenat treballs que reflexionen sobre diferents classes de violència contra la dona, veu paral·lelismes entre Estepas, la sèrie Intimidad i Tótem loba, amb què va guanyar el Goya com a directora al millor curt: “Tots parlen del rol femení respecte a la societat. A Estepas hi ha una espècie de reconciliació amb el rol masculí. Ella no sent malestar cap a l’home, sinó cap al mascle, que no són el mateix”.
Echegui, que ha reconegut abusos en l’adolescència, explica que fins fa no gaires anys no tenia ni idea del que era el feminisme. “Es
L’actriu fotografiada al paisatge estepari en què transcorre el curtmetratge
Verónica Echegui, Kike Maíllo i Pedro Machán estudien el pla de rodatge d’‘Estepas’ tic aprenent que amb petits detalls, hàbits o actituds que per inèrcia he normalitzat estic col·laborant amb un sistema que fa massa temps que està instaurat”.
A Tótem loba la meva intenció no era assenyalar ni acusar, sinó exposar una cosa que vaig viure. Es tractava de reflexionar sobre mi mateixa en aquell ecosistema. Perquè si no soc conscient de quines actituds són masclistes i com hi estic col·laborant no puc avançar.
Veu “molt difícil trencar amb la pressió del grup, perquè suposa una validació rotunda del que sents, tret que els teus pares t’hagin inculcat una intel·ligència emocional”, diu. Però, pel que observa, la majoria creix sense aquests referents. En el seu cas, “sempre he sentit que no és falta de valentia, sinó ignorància. Si tens clar que no vols participar en alguna cosa, doncs no és no, i punt”.
Va saber aprofitar el seu moment de glòria quan va recollir el Goya i des de l’escenari va interpel·lar el president Pedro Sánchez sobre la violència masclista: “De debò, pren-t’ho seriosament”. Explica que la van convidar a la Moncloa, però estava rodant i no hi va poder anar. “M’encantaria que les autoritats que hi eren hagin vist el curt i que prenguin mesures contra la violència, tot i que això s’ha d’abordar sobretot des de l’educació”.
A Intimidad (Netflix), una de les sèries amb més èxit de la temporada, el personatge que interpreta, l’Ane, sent que hi ha mirades que maten. Tot i això, porta bé l’escrutini públic: “Tornes a ser tu davant el grup. Però no existeixen enemics si no els crees, i jo, per sort, accepto bé les crítiques ja des que era petita. No m’ensorrava, no sé gràcies a quin mecanisme. Sé que si no respecto els altres no puc esperar que em respectin a mi”.
La intèrpret revela quin és el lema que guia la seva vida: “No es
“Ara no fujo de res, tot és una oportunitat; tinc prejudicis, però procuro estar oberta”