La Vanguardia (Català-1ª edició)

Nova vida per a l’Espai Corberó L’Ajuntament d’Esplugues enllesteix la compra per 2,9 milions d’euros

-

Al cor medieval d’Esplugues de Llobregat, Xavier Corberó (19352017) va començar a construir el 1968 la que seria la gran obra de la seva vida. Un projecte èpic que va néixer amb la compra d’una masia, Can Cargol, com a lloc per a viure i treballar, i refugi per a altres artistes, i que al llarg de cinc dècades hi aniria afegint vuit edificis més, amb les seves habitacion­s laberíntiq­ues, escales que recorden les arquitectu­res impossible­s d’Escher, estanys, jardins, patis amb arcades de ciment a diverses altures i un bosc habitat per personatge­s en pedra i bronze.

L’Espai XC, on Corberó va invertir tot el que anava guanyant i on continuava obsessivam­ent treballant quan va morir als 81 anys, és avui una autèntica escultura habitable, una obra total i gairebé secreta malgrat que els últims temps s’ha convertit en lloc de peregrinac­ió per a rodatges i desfilades de moda. Però la seva destinació està a punt de fer un gir de 180 graus. L’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat ultima la compra d’una part del conjunt per donar-li una nova vida com a equipament cultural obert al públic.

Segons ha pogut saber La Vanguardia, l’operació es troba molt avançada i es podria concretar les pròximes setmanes, en espera únicament d’alguns tràmits administra­tius relacionat­s amb la seva condició de bé cultural d’interès local inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectò­nic de Catalunya. El ple de l’Ajuntament que presideix l’alcaldessa socialista Pilar Díaz va aprovar al maig una ampliació de pressupost de 2,9 milions d’euros per poder fer front a l’adquisició. En l’actualita, l’única inquilina del complex és la vídua de l’artista, Maria Dolores Rica, que també s’encarrega de preservar el llegat de Corberó.

L’Espai Corberó, construït al voltant de l’antiga Casa dels Cecs i vinculat a la seva mateixa residència, taller i museu, consta de 1.995 metres quadrats edificats sobre una parcel·la de 2.055 metres. Es compon bàsicament d’un cos lateral construït a la planta baixa perpendicu­lar al carrer Església, diversos patis, embassamen­ts d’aigua i un auditori subterrani amb capacitat per a entre 250 i 300 persones. Aquest últim espai, d’uns 700 metres quadrats, és de planta lliure amb un sostre amb volta i sense columnes de suport, cosa que li confereix un gran interès arquitectò­nic per la singularit­at de la seva estructura i composició.

A dins de la parcel·la, entre dos patis, s’alça una altra edificació de forjats de formigó armat i arcs de mig punt, que formen una sèrie de dependènci­es i terrasses obertes o semi tancades a diferents alçàries. Així mateix, el complex inclou una trentena d’escultures que passarien a ser de titularita­t municipal, que s’afegirien a les que ja hi ha a diversos espais d’Esplugues de Llobregat, com ara Samurai, La família o Trobada.

Xavier Corberó va viure gran part de la seva vida a l’estranger (Suïssa, el Regne Unit i Nova York), tot i que Esplugues va ser la seva casa definitiva. Amb obra a més de 30 museus d’arreu del món, incloent-hi el MoMA de Nova York, el Museu Stedelijk d’Amsterdam o el Museu Victoria and Albert de Londres, explicava que quan va fer 19 anys va anar a un notari a desheretar-se formalment, perquè considerav­a que necessitav­a partir de zero si es volia dedicar a l’art al cent per cent. Influït per l’ideari de la Bauhaus, el 1972 va crear, al costat de la seva residència a Esplugues, el Centre d’Activitats i Investigac­ions Artístique­s de Catalunya (CAIAC), una residència d’artistes i tallers d’artesans que va acollir de manera permanent un grup de creadors de diferents especialit­ats. Entre ells, la que va ser la seva companya, la dissenyado­ra de joies Elsa Peretti.

“El drama de les escoles d’art és que l’única sortida possible per als seus alumnes és la genialitat. I un geni només apareix molt de tant en tant. Al nostre centre és possible que surtin genis, però almenys és segur que sortiran bons profession­als que es podran guanyar la vida de manera digna”, explicava Corberó a Soledad Balaguer en una entrevista publicada a La

L’espai té 2.000 metres quadrats edificats i un auditori subterrani per a 250 o 300 persones

Tot i que encara no se n’han definit els usos, la idea és convertir-lo en un centre cultural obert al públic

Vanguardia poc després de la inauguraci­ó del centre. L’escultor per això havia estat adquirint diversos horts i masies ubicades al costat de la que ja era la seva residència al carrer Montserrat. I l’empresa no estava sent gens fàcil: “Els meus cabells llargs, el meu aspecte agitanat i, sobretot, el fet de dir que soc escultor no em donen precisamen­t facilitats per demanar un crèdit a un banc, per fer alguna cosa tan totalment quimèrica”.

Corberó es va hipotecar moltes vegades per dur a terme aquella colossal obra que els últims anys, i malgrat deixar-la inacabada, qualificav­a com “un miracle”. Des de la desaparici­ó de l’artista, el 2017, la seva vídua ha mantingut la casa llogant-la per a esdevenime­nts i campanyes publicitàr­ies. Woody Allen la va triar com a taller del pintor protagonis­ta de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona, interpreta­t per Javier Bardem, i ha estat seu de les desfilades de la passarel·la 080.

L’artista, que va dissenyar les medalles dels Jocs Olímpics, va tenir un paper decisiu en el pla d’escultura pública promogut per Olimpíada Cultural, ja que va assessorar l’alcalde Pasqual Maragall i va facilitar que Barcelona pogués tenir amb obres d’artistes com Lichtenste­in, Richard Serra, Botero, Anthony Caro o Claes Oldenburg, entre d’altres. ●

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain