Maneres d’honorar la memòria

Ara que es parla tant de memòria, aquesta setmana passada s’han produït dues manifestacions, una d’àmbit de barri i una altra de més general, que demostren que les coses es poden fer i, a més, es poden fer bé. Comencem pel barri de les Corts de Barcelona. Dimecres es va batejar l’auditori del centre cívic Tomasa Cuevas amb el nom de Maria Dolors Camprubí i Perera, traspassada ara fa dos anys.

Nascuda a Manresa l’any 1936, Camprubí va mamar el teatre a casa seva. El seu pare dirigia, actuava i escrivia obres als Carlins de la capital del Bages i ella, de ben petita, es va enfilar a l’escenari. I ja no el va deixar mai. Després de passar per diferents grups de teatre d’aficionats, va fundar amb el seu marit, Josep Orive, i altres amants de l’escena el Grup de Teatre de les Corts l’any 1984. Primer en sales del barri i, finalment, a l’auditori de les Corts que ara llueix el seu nom, Camprubí no va deixar de treballar pel teatre popular, que aplega dos vectors: la cultura i l’associacionisme.

Des del grup de teatre va treballar de valent fins que va aconseguir que el Districte de les Corts construís el centre cívic i, al seu cor, una sala polivalent que també serviria per fer-hi teatre. Els últims anys, Camprubí ja no actuava, però sí que va continuar dirigint obres fins al final. Dimecres, amb continguda emoció, un seguit d’amics i veïns van celebrar aquest bateig i val a dir que cap nom hauria estat més encertat per a l’auditori de les Corts. Potser d’aquí a un temps la gent del barri no sabrà qui va ser ella, però el nom de l’auditori serà l’esquer perquè

Els intèrprets negres es limiten a reproduir en veu alta el disc que es va gravar a les presons de Texas

ho descobreixin i no es perdi la memòria popular.

D’altra banda, dins del festival Grec, el Teatre Lliure va acollir durant tres dies The B-side, de la companyia The Wooster Group. Els tres intèrprets negres que ocupaven l’escenari es van limitar a reproduir en veu alta, cantant i actuant, el disc que es va gravar el 1965 a les presons granja de Texas: Negro folklore from Texas state prisons. Com va dir un dels actors, “quan es va abolir l’esclavitud, els Estats Units van trobar la manera de seguir oprimint els negres omplint-ne les presons”.

La recuperació d’aquelles cançons de treball és el millor record per reviure el que va passar a la terra de la llibertat, on, malauradament, l’estigma de la pell avui continua sent determinant per emetre prejudicis que no sempre acaben bé. El muntatge esdevé d’actualitat i entronca directament amb el corrent Blacks Lives Matter. Però val a dir que en cap moment es cau en cap reivindicació òbvia ni cap estereotip. Una lliçó de memòria històrica que colpeix pregonament.