La Vanguardia (Català-1ª edició)
Llibres que curen
La Bibliotecha Antiqua és la joia del museu de plantes de Sansepolcro, que fa 20 anys
Prengui la decocció, que queda després de la destil·lació de sis lliures de roses de domàs; de llavors de comí, una mica partides; una unça de sucre vermell i mel”, indica una recepta per tractar el restrenyiment del llibre Nueva farmacopea universal de Robert James de mitjans del segle XVIII. Aquesta fórmula només és una de les milers que atresora una biblioteca molt especial ubicada en un extrem de la Toscana, al petit poble de Sansepolcro, on Piero Della Francesca va pintar La Resurrecció, considerada “la pintura més bonica del món” segons l’escriptor britànic Aldous Huxley.
A l’anomenada Bibliotecha Antiqua, una referència entre investigadors, es respira el coneixement de generacions remotes. Més de 3.000 volums que es remunten al segle XV fins al XIX i que “recullen el saber antic en medicina, química, alquímia, fotoquímica, farmacologia i fins i tot filosofia”, detalla la investigadora històrica Annalisa Cantarini. D’entre els seus usuaris, hi ha, per exemple, una altra investigadora, María Luisa Vázquez de Ágredos Pascual, de la Universitat de València, directora del projecte Roma Hispana, que treballa en la recuperació de l’antiga apotecaria dels Papes, la de Santa Maria de la Scala al Trastevere. En aquests llibres cerca ajuda per desxifrar compostos que encara conserven els recipients farmacèutics. No és l’únic cas.
A partir dels volums, la biblioteca ha desenvolupat un important treball de buidatge del seu contingut per crear una base de dades digital amb ingredients, fórmules i malalties. Tot a punt per als investigadors, tant per als del passat com per als del futur, els que busquen noves fórmules per alleujar patiments a partir del coneixement antic.
Aquesta dualitat és precisament l’objectiu de l’impulsor de la biblioteca, Valentino Mercati, fundador d’Aboca, una empresa de productes naturals per a la salut en què aplica aquest sistema de treball. Cada nova fórmula es comença a desenvolupar investigant als llibres antics. El seu exemple més significatiu es troba en un microènema per al restrenyiment que es va formular a partir del text amb què comença aquest reportatge. Nihil novum sub sole. “No podem dissenyar el futur si no sabem d’on venim, la història és un ensenyament”, comenta qui troba en Leonardo Da Vinci la seva principal referència.
La biblioteca no adquireix només llibres que aporten coneixement sobre l’ús de plantes amb finalitats curatives. També col·lecciona herbaris, essencials per identificar espècies i que es van acabar convertint en veritables obres d’art. Significatiu és l’exemplar signat per una de les poques dones que es van poder dedicar a aquesta tasca, la precursora Maria Sybilla Meriaen, amb el seu Metamorphosis insectorum Surinamensium del 1705. També és singular el volum més petit de la col·lecció i que Cantarini considera una de les peces més brillants, La petite Corbeille de Fleurs, del 1830.
Les flors són les grans protagonistes no només de la biblioteca, sinó també del museu on es troba, tots dos ubicats al palau Bourbon de la Monte de Sansepolcro. El centre, que es va obrir al públic fa just 20 anys, mostra la relació de la humanitat amb les plantes, sigui a través de la història o d’objectes com ara morters, flascons, balances o alambins. Entre les diferents sales, destaca una antiga apotecaria recuperada, un laboratori de fotoquímica, una farmàcia del segle XIX o l’habitació dels verins que els apotecaris mantenien amagada darrere d’una petita porta que solien camuflar per evitar el robatori dels ingredients més letals. Mercanti no dubta a l’hora d’assenyalar el seu espai preferit, la sala de les herbes, amb gran varietat d’espècies penjades del sostre. Les plantes “simbolitzen la part més bonica de la vida, l’art de Déu”, afirma qui busca “entendre una mica més els misteris de la vida” i somia a arribar a “reproduir artificialment l’arc de sant Martí”. Potser algun dels llibres de la biblioteca l’ajudaran a trobar la fórmula magistral. ●
Més de 3.000 volums, del segle XV al XIX, recullen el saber antic sobre els usos i beneficis de les plantes