La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les mòmies expliquen la seva història
CaixaForum Madrid repassa l’antic Egipte mitjançant les vides de sis mòmies revelades amb les noves tecnologies
Una mostra que, a través de les històries que amaguen sis mòmies de períodes molt diferents – dos sacerdots, una dona casada, un funcionari i un nen i un jove del període grecoromà–, repassa la vida durant la civilització egípcia. Són 260 peces entre sarcòfags, mòmies i objectes de la vida quotidiana –des del menjar fins a la bellesa, la música, les pràctiques curatives o la religió– que procedeixen del British Museum, com els comissaris de l’exposició, Marie Vandenbeusch i Daniel Antoine. El director del British, l’alemany Hartwig Fischer, va subratllar quan va presentar la mostra que es tracta d’“una aproximació sobre com vivien en el passat, les seves aspiracions i pors, i d’aquesta manera entendre que n’estem a prop, i ells de nosaltres, malgrat el temps i la distància: és un exercici d’humanitat”.
Si, tal com va recordar el director de Cultura de la Fundació la Caixa, Ignasi Miró, des que el 1892 a Lote número 249 Arthur Conan Doyle va narrar per primera vegada l’existència d’una
A dalt, 6ò6ia de lli a6b 6àscara i cartonatge d’un adolescent que va 6orir entre els 17 i els 18 anys; a la dreta, 6ò6ia de Nesperennub en el seu cartonatge, on hi havia no6brosos a6ulets entre les benes mòmia terrible i venjativa, no hem deixat de crear històries de por en què les mòmies volen tornar, ara “sis tornen a la vida al CaixaForum no com a criatures sobrenaturals, sinó com a homes, dones i nens disposats a parlar-nos a través del temps”.
Vandenbeusch assenyala que, de les 120 mòmies amb què compten, n’han seleccionat sis amb “una cosa única i original que obre una finestra a la vida de l’antic Egipte”. “El primer és Ameniryirt, funcionari d’alt rang de Tebes; de fet, tots són part d’una elit que podia permetre’s la momificació”, afirma la comissària, que assenyala que Ameniryirt patia una malaltia, un càncer de teixits tous estès als ossos. Tot i que també l’arterioesclerosi que patia li va poder causar la mort entre els 35 i els 49 anys. La seva alçada era de 164 centímetres.
“El segon individu, un sacerdot, Nesperennub, ens relaciona amb món més màgic, els embalsamadors li van col·locar molts amulets entre les benes i dins el cos per donar-li accés als déus a la pròxima vida”. Són objectes que, recorda, continuen dins la mòmia, però n’han imprès rèpliques exactes en 3D: “Quan les vam veure per primera vegada – diu– va ser una cosa màgica, perquè continuen on els va col·locar l’embalsamador fa milers d’anys i, tot i això, podem sostenir-los a les mans”.
La tercera mòmia és d’un altre sacerdot i la quarta, de Takhenemet, una dona casada de Tebes sobre qui la comissària recorda que “té una cosa molt commovedora, la preservació dels cabells, un monyo petitó al cap; em pregunto si era un estil personal que
Les tomografies han revelat les malalties que van patir i els amulets que tenen a dins
van intentar conservar per a la vida al més enllà”. Els dos últims momificats són del període grecoromà, “ja amb molta connexió amb el món mediterrani”. “Al retrat naturalista del nen pintat sobre el sudari, al voltant de les benes amb què es va embolicar el cos, veiem un nen que reconeixeríem. A la mòmia del jove, de 18 anys, molt ben preservada, hi hem trobat un element de fusta dins el crani, probablement de l’eina de l’embalsamador per extreure’n el cervell i trencar l’envà del nas, i a la incisió de l’abdomen per extreure’n els òrgans hi ha un objecte que sembla un papir de petites dimensions. Potser les futures tecnologies ens permetran llegir els textos escrits que hi ha escrits, o el nom del jove”. ●