La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Sempre vaig veure molt poc realista dedicar-me a la música”
és un sòlid pas endavant en la seva identitat musical.
Sempre ha estat una aficionada i una practicant musical; des de petita ja tocava el violí, i després, la guitarra, el mateix amb cantar. “El meu somni des de petita sempre ha estat poder treure un disc i fer això que estic fent ara. El que passa és que sempre ho havia vist com a alguna cosa molt poc realista. Tinc un passat acadèmic clàssic, em vaig graduar d’una altra carrera, Biologia Humana, que no hi té res a veure”. Però el 2017 va passar que “estava en una banda amb companys de l’institut i de sobte em vaig ado
de la cançó milonga nar que el que volia era fer un projecte sola, perquè em vaig adonar que volia cantar sobre temes personals, no volia fer música, sinó trobar una manera per plasmar les coses que em passen”. Admiradora de Núria Graham i Pavvla –que també canten en anglès–, va acabar contactant amb una agència de management i la discogràfica Hidden Track, amb la que va començar una molt profitosa relació, que continua en l’actualitat. I una maduresa compositiva i interpretativa que també s’ha solidificat als escenaris, com per exemple el seu exitós pas pel recent Vida Festival. krautrock, reflexiona sobre el concepte de llibertat en temps de crisi del capitalisme. I llibertat és la paraula clau d’un treball en què també recorre a l’electro swing al pregó Mercancía, abans del colofó amb el tràngol èpic
Rocío Márquez s’ha esforçat a demostrar que vol evolucionar sense prescindir de la tradició
d’El corte más limpio, tempesta de ritmes electrònics i de cante jondo futurista. Reblen el clau amb la cançó toná La marca, amb què arrodoneixen, recitant, un concert d’alta volada artística. ●