La Vanguardia (Català-1ª edició)
La marató, per a Tamirat Tola; Etiòpia conserva la distància
Al quilòmetre 35 Tamirat ■
Tola (30) mira a una banda i a l’altra i adverteix que els seus companys de travessia tenen problemes. Se sent fort, té recursos i currículum (ha estat bronze als Jocs de Rio 2016 i plata als Mundials de Londres 2017), i estira la gambada. L’etíop agraeix el moment. No bufa el vent, la temperatura ronda els 16ºC, trota entre bonics parcs verds, a les terres de Steve Prefontaine, icona del fons al país del jòguing. Les cames li responen i els rivals s’estremeixen, el deixen anar. Geremew (etíop com Tola), Bashir Abdi (belga d’origen somali que havia estat bronze als Jocs de l’any passat), el gran Kamworor, que no tira des d’aquell accident de trànsit, fa dos anys... Tots es desmunten i veuen com se’n va Tola, prim i ara veloç, que marca parcials de 2m50s (61m26s la segona mitja marató) i flota sobre l’asfalt i obre un marge de 45s, suficient per coronar-se campió del món de la marató, or finalment –ni plata ni bronze– en 2h05m36s, i defensar el títol per a Etiòpia (el 2019 s’havia imposat Lelisa Desisa, aquesta vegada despenjat des del quilòmetre 20). Geremew és plata, i Abdi, bronze.
–La Meme no va saber mai que em tatuava. Em tatuava en llocs amagats del cos. Eren les nostres entremaliadures. Ara és la meva manera d’expressar-me, de parlar-me.
Avui la Meme ho sap, tot això, per descomptat. Sap que el seu nebot porta el seu nom al braç. També ho saben els pares de Kerley, el convicte i la mare que “es fica en problemes”, personatges que no han viatjat a Eugene però amb qui Kerley, diu, parla cada dia.
–I de què parlen?
–Del passat i del present. Soc un adult que pot mantenir una relació amb tots dos. No han pogut venir a Oregon, però estic convençut que s’alegren del meu èxit.
L’èxit de Fred Kerley és estrany, es diria que contradictori. Kerley ve dels 400 m: al seu dia havia estat un magnífic especia