La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un acalorament dins de la gran sufocació
Vingegaard cau, perd dos dels seus millors soldats del Jumbo i, a sobre, Van Aert no guanya l’esprint
Trayvon Bromell (al fons); es tracta del tercer triplet del 100 dels Estats Units, després dels del 1983 i el 1991
F. Kerley (EUA) M. Bracy (EUA) T. Bromell (EUA)
lista en la volta a la pista. Corria en 43s64. Prou per apropiar-se del bronze als Mundials de Doha 2019.
(cap atleta no ha fet això, pujar al podi mundial en el 100 i el 400)
–Però no he abandonat el 400. Continuo treballant en aquesta distància. El que passa és que la gent vol conèixer l’home més ràpid del planeta. I aquest és el campió del 100. Per això vaig baixar de distància.
(En realitat, ho vol tot: a Eugene també disputarà el 200).
–Si Déu m’ho permet. ●
Tal com raja podia semblar una etapa de transició, la primera oportunitat per als esprínters que no havien tingut una arribada massiva des de l’etapa tres, encara a Dinamarca. Això sí, no es pot dir que ha plogut molt des de llavors. Perquè la veritat és que el Tour està sent d’un sol abrasador. La calor va tornar a ser asfixiant. Va cremar el pilot durant 200 quilòmetres. El termòmetre marcava 37 graus quan l’esprint va arribar a Carcassona. Els pneumàtics s’enganxaven a la carretera.
En plena canícula, el letó Toms Skujins es va acostar al cotxe del Trek a buscar bidons i se’n va posar vuit dins del mallot. A més, en va col·locar dos més a la seva bicicleta. En total, deu, quan a l’equip li queden set ciclistes. Però tots estaven treballant per enderrocar l’escapada i perquè Pedersen optés al triomf. Skujins va avançar tot el pilot, va repartir les begudes i després va arribar el 103è a meta, a 4m58s del guanyador, Jasper Philipsen. Pedersen només va poder fer tercer.
Per a això serveixen els gregaris. A la sufocació de tots, Jonas Vingegaard va afegir un parell més de sobresalts que han fet saltar les alarmes al Jumbo. El líder del Tour es va despertar amb la notícia de l’abandonament de
El ciclisme és un esport d’arrels centenàries que conserva algunes tradicions alienes a tota modernització, com el cotxe escombra, el vehicle que d’una part anuncia el final del pas de la cursa i d’una altra serveix, en teoria, per recollir els ciclistes que abandonen durant una etapa. Quan un corredor perd contacte amb l’últim grup i comença a rodar clarament despenjat, darrere seu apareix immediatament el cotxe escombra, com un voltor que sobrevola una presa que pot caure a les seves grapes en qualsevol moment. Tot i això, actualment són molt rars els casos de ciclistes que posen peu a terra i reclamen l’ajuda de l’enterrador d’il·lusions. Es considera gairebé un deshonor acabar el Tour dins el cotxe escombra i els ciclistes prefereixen sol·licitar la presència d’un vehicle del
Primoz Roglic, que feia dies que estava tocat. Després, gairebé seguits, van caure Kruijswijk i Van Aert, i després van besar l’asfalt ell mateix i Benoot. Vingegaard va haver de canviar de bici i pegar-se fogots per enllaçar. La pitjor part va ser per Kruijswijk, a qui es van emportar en ambulància amb el braç dret en cabestrell.
Després d’unes hores, el líder va perdre dos homes per treballar i controlar les etapes, dos dels seus millors companys a la muntanya. Sepp Kuss es queda com el millor lloctinent per als grans ports. A partir d’ara seran sis Jumbo contra sis de l’UAE, tot ique Pogacar té més coéquipiers per als dies durs: Majka, McNulty i Marc Soler. Un canvi de tendència.
“No ha estat el millor dia”, resumia Vingegaard, que va arribar amb el mallot groc tacat de negre a l’altura de l’espatlla esquerra. “He caigut. Són coses que passen. Ha caigut Tiejs (Benoot) davant meu i no l’he pogut evitar. Em fa una mica de mal el braç per les rascades”.
Per a Roglic és el segon abandonament consecutiu quan arribava a la cursa com a favorit. L’any passat no va sortir a la jornada 9. Aquest cop no va prendre la partida a la jornada 15, tot i que l’eslovè anava adolorit des de la caiguda a la cinquena al pavé. El 2021 tenia l’excusa que havia d’anar a Tòquio per penjar-se l’or a la prova contrarellotge. Ara ja pensa en aconseguir la quarta Vuelta a Espanya. El 19 d’agost serà a Utrecht per començar-la amb el dorsal 1. Al seu equip, neerlandès, li donarà molta presència extra a les tres etapes que es correran al país. Tot i que a Vingegaard li hauria anat bé els sis dies que falten com a efecte intimidatori.
No tot és or al lluent Jumbo, que ja ha fitxat per al 2023 Van Baarle (Ineos) i Kelderman (Bora), dos bons elements més. A l’esprint, a sobre, Van Aert va tornar a ser segon, com a les tres primeres etapes del Tour. Aquest cop el va derrotar Philipsen, el company de Mathieu van der Poel. L’Alpecin salva el Tour amb aquest triomf. ●