La selecció com a flotador

Cardona, golejadora contra Dinamarca, s’havia plantejat deixar el futbol

Quan dissabte va sonar el xiulet final al Brentford Community Stadium, la reacció instantània de Misa va ser creuar tot el camp molt de pressa fins a abraçar la protagonista de la nit. L’emoció de la portera suplent espanyola, com la de la resta de les companyes de la selecció, era doble. Havien segellat per quarta vegada el pas als quarts de final d’una Eurocopa i ho havien aconseguit després d’un triomf davant Dinamarca gràcies al gol de Marta Cardona. Amb l’empat n’hi havia prou, però el cop de cap bombat de l’aragonesa al minut 90 va posar fi als nervis. Una diana alliberadora per a Cardona, després d’un any duríssim al Reial Madrid marcat per les lesions. Les llàgrimes no podien amagar el patiment que hi havia al darrere.

L’agost de l’any passat es va sotmetre a una operació de menisc que la va apartar dels terrenys de joc fins al desembre. Cardona no es va acabar de recuperar al cent per cent, faltada de ritme competitiu, quan llavors va arribar un nou contratemps al febrer: lesió al quàdriceps i fora de combat el que restava de temporada. Era inevitable que tornessin els fantasmes. Al gener l’extrem saragossana sospesava la possibilitat de penjar les botes i centrarse en els estudis de dret. “M’ho vaig arribar a plantejar més d’una vegada. Ho parlava amb les amigues: ‘Deixaré el futbol.

No em val la pena’”, confessava a la Ser després del seu gol. Amb el suport de la família i les amistats, i amb ajuda psicològica, finalment no va llançar la tovallola. Tampoc no es va ensorrar quan el Madrid li va comunicar que no li renovava el contracte.

Als 27 anys, li queda molt de futbol al davant. “La vida et posa obstacles per saber si ets forta, i jo soc una lluitadora, sempre ho he estat. Intentaré arribar al meu millor nivell i tota la confiança que em donin l’aprofitaré sempre”, afegia emocionada. Un dels que no ha dubtat mai és Jorge Vilda. Sempre van mantenir el contacte durant aquells durs mesos lluny del futbol. El seleccionador, discutit més d’una vegada per les seves alineacions o eleccions a les llistes, ho tenia clar. Si Cardona estava en condicions, seria a l’Eurocopa. No hi va haver presses. Es va quedar fora per covid en el primer amistós contra Austràlia, i davant Itàlia ja va disposar d’uns minuts. A Anglaterra ha jugat els tres partits de la fase de grups com a revulsiu. “La selecció m’ha salvat”, afirma.

En la celebració del gol va recordar tots els que han patit amb ella, en especial els seus pares, fidels devots que van a la Mare de Déu del Pilar cada dia per resar pels èxits de la selecció i de la seva filla. També va tenir paraules per a les que no hi són. “Per a totes les que no han pogut venir, la Jenni [Hermoso], l’Ale [Alexia Putellas]i la Vir [Virginia Torrecilla]... va per elles”. Ara toca la potent Anglaterra davant el seu públic, però no perd gens ni mica d’ambició. “En volem més, anem a més”. ●

I/F/ a/gFag Cardona va donar el triomf a Espanya amb un cop de cap al 90