La Vanguardia (Català-1ª edició)
Exhibició per a la història
Cameron Smith guanya el British Open després de firmar 64 cops l’última jornada, i iguala el resultat més baix de tots els temps en un Grand Slam (-20)
Plantat davant de les portes de l’Olimp, Cameron Smith (28) va treure el seu putt i el va fer servir com a clau. Les portes no van trigar a obrir-se i l’australià va agafar la gerra de claret amb totes les seves forces. Era seva per mèrits propis. No hi ha cap dubte de quin pal de la seva bossa ha estat clau perquè l’home de les grenyes d’or hagi inscrit per fi el seu nom al costat d’altres llegendes, que firma a Saint Andrews –no hi ha millor lloc per estrenar-se– la seva primera victòria de Grand Slam, un British Open per a la llegenda.
Va ser un desenllaç inesperat el de la 150a edició del torneig més antic del món, d’això tampoc no hi ha cap dubte. Perquè per més que fes temps que Smith rondava la mel de la glòria (3r al Masters i 13è al PGA aquest mateix any), l’última jornadaa l’Old Course havia dibuixat el que semblava un enfrontament apassionant entre Viktor Hovland i Rory McIlroy, l’indiscutible favorit dels aficionats, que van partir amb quatre cops d’avantatge. Però el noruec va caure aviat de la carrera, potser li van poder els nervis, mentre que el nord-irlandès semblava que tenia la situació controlada, fins que va arribar el devastador atac de l’australià als segons nou clots.
Smith, natural de Brisbane i apassionat de la mecànica, ja havia guanyat cinc tornejos del PGA Tour i als grans havia guanyat oportunitats per estrenar-se, però sempre havia fallat a l’esprint final. Tot al contrari es va viure a Saint Andrews, on els seus últims nou forats van ser per emmarcar. Amb el birdie amb què va tancar la seva volta al green del 18, l’australià va aconseguir el -20 al total del torneig i va entrar a la llegenda. Per començar, igualava així el resultat més baix en tota la història dels tornejos del Grand Slam i, a més, com a colofó batia el resultat més baix que s’havia aconseguit mai en un Open a Saint Andrews, els -19 que va firmar Tiger Woods a l’edició del 2000.
Smith, com tots els seus competidors, s’han beneficiat d’una setmana molt benèvola en el links per excel·lència. La falta de vent, la principal defensa que tenen aquests camps tan particulars i centenaris, ha provocat que moltíssims jugadors acabin amb resultats baixíssims, que en qualsevol altra edició els haguessin servit per guanyar. Però no aquest any, perquè Smith hi ha puttejat com els déus.
McIlroy continua buscant el seu cinquè gran des del 2014 i no és fàcil explicar per què no ha guanyat aquest British. Va començar el dia amb un còmode avantatge i ningú no li pot posar un però a la seva volta. Va jugar de tee a green com només ell ho sap fer i va tirar bons putts... que la majoria no van voler entrar. El nord-irlandès no va cometre ni un sol bogey, com tampoc no ho va fer Smith. La diferència va ser als birdies: dos contra vuit. El putt va ser decisiu.
Amb el torneig sota control, el moment clau va arribar a la segona volta. Smith va començar amb cinc birdies consecutius, embocant alguns putts magnífics, mentre que per sota, a McIlroy li costava molt de trobar el forat. Amb l’últim d’aquests cinc birdies, el del forat 14, Smith arrabassava per primera vegada el lideratge del torneig al seu rival i ja no ho va deixar escapar. McIlroy va fer birdie al 10, però a partir d’aquí fins al final en va encadenar un després d’un altre, que el van condemnar fins i tot a acabar tercer, per sota del jove Cameron Young.
El moment més tens a la volta de Smith va arribar gairebé al final, quan va fallar el segon cop al temible 17, però va aconseguir esquivar el Road Hole Bunker de miracle. En lloc de jugar per alt, va decidir vorejar la trampa d’una banda amb el putt i després va rubricar el parell més important de la seva vida amb un altre putt d’uns quatre metres. Mig British era seu. L’altre mig va arribar amb el birdie al 18. ●
L’australià va remuntar quatre cops a Rory McIlroy, el favorit indiscutible del públic escocès
Una recuperació magnífica al temible forat 17 va obrir de bat a bat les portes de l’Olimp a Smith