La Vanguardia (Català-1ª edició)
El sector de l’hidrogen català suma 140 empreses i 1.300 treballadors
Aquesta font d’energia genera un volum de negoci de 426 milions, segons Acció
“Catalunya té el potencial de convertir-se en una de les regions europees de referència en la indústria de l’hidrogen”. Són paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant la seva visita a Barcelona al maig a les jornades del Cercle d’Economia.
La UE ha posat el focus en aquesta comunitat arran del potencial de reconversió de la indústria química i petroliera, especialment al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Un informe de la Generalitat xifra en 140 les companyies que avui estan treballant en la producció o consum d’aquesta font d’energia o que ho tenen previst a mitjà termini. Entre aquestes companyies, hi ha grans multinacionals del sector de l’energia, com ara Naturgy, Cepsa o Repsol, grups químics, com ara Basf o Iqoxe, i desenes de pimes i empreses emergents del món de l’enginyeria, com ara GPA Innova, Anatrac o Indus.
Segons l’informe, elaborat per Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, el perfil de companyies que s'estan especialitzant en el sector són pimes (58%) amb una facturació superior al milió d’euros (82%) i vendes significatives a l’estranger (55%).
L’estudi, que fa per primera vegada una radiografia del sector a Catalunya, demostra que el volum de negoci que generen aquestes companyies a través d’aquesta activitat encara és incipient. Segons l’informe, la facturació conjunta se situa en uns 426 milions d’euros i involucra al voltant de 1.322 persones.
“És un sector molt nou que fins al 2030, com a mínim, no tindrà un impacte significatiu en l’economia catalana. Però si volem jugar un paper clau és ara quan hem de fer les inversions necessàries”, comenta Albert Castellanos, secretari general de la conselleria d’Empresa.
De moment la Generalitat no ha creat una partida pressupostària específica per acompanyar les empreses que vulguin explotar aquesta font d’energia. Tot i això, “poden sol·licitar subvencions a través d’un fons de 10 milions destinat a projectes industrials”. L’any vinent, comenta Castellanos, el Govern sí que preveu reforçar la seva aposta amb la creació d’una oficina tècnica que canalitzi les consultes i ajuts.
L’impuls públic més gran vindrà a través dels fons europeus Next Generation. De fet, entre els 27 grans projectes seleccionats pel Govern, hi ha el H2ValleyCAT, que tindrà amb una dotació de 6,6 milions d’euros.
El projecte és fruit d’una aliança inaudita creada l’any passat i que involucra més d’un centenar d’empreses i institucions de la demarcació de Tarragona, capitanejades per Repsol, Enagas, el port de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili. “El complex petroquímic i les centrals nuclears tenen l’oportunitat de produir o consumir aquesta font d’energia verda. A més, les Terres de l’Ebre formen part d’un corredor de l’hidrogen espanyol que segueix el curs del riu Ebre. El País Basc, Navarra i Aragó també participaran en aquesta aliança”.
L’ús d’aquest recurs encara és incipient i no arribarà fins al 2030, pel cap baix
Tarragona i les Terres de l’Ebre estan ben posicionades per produir-lo i consumir-lo
En el conjunt d’Espanya, el Govern central també s’ha mobilitzat per impulsar aquesta font d’energia. Dins del Pla de Recuperació, preveu invertir 4.355 milions d’euros en projectes relacionats amb l’hidrogen verd, que formaran part del Perte de les Energies Renovables. Al seu torn, Espanya és un dels països europeus que integren la Vall Europea de l’Hidrogen, al costat de França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos, Suècia, Noruega i el Regne Unit.
La neutralitat climàtica que anhela Europa el pròxim 2050 requereix un clar impuls de les energies renovables, i encara que l’hidrogen no arribi a aconseguir la notorietat de l’energia eòlica o solar, tothom té clar que pot ser un actor molt clau. ●