La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La guerra farà que es restringeixi el repartiment de fons a la UE”
Quant ens costarà aquesta guerra? Jo començaria calculant quant ens costaria no fer-la. Rússia ens ha agredit a totes les democràcies de la Unió Europea perquè Ucraïna volia ser com nosaltres: Putin ens amenaça.
Però com en pagarà la UE el cost? Afectarà els fons per a Espanya?
Si gastem més per defensar-nos, caldrà gastar menys en altres partides...
Ja estem gastant més en armes: quines partides es retallaran?
Ara hi haurà un debat controvertit sobre això dins dels estats membres i al mateix Parlament Europeu.
Es retallaran fons en principi destinats a recuperar-nos de la pandèmia?
Aquests fons van ser un instrument excepcional per compensar els efectes de la pandèmia i ara hem de calibrar el cost d’aquesta guerra, que restringirà i redistribuirà els fons de la Unió Europea.
No estem pagant ja la guerra?
Inflació, costos desbocats de l’energia... Sí, però els ucraïnesos estan sent assassinats, violats i bombardejats amb crueltat perquè defensen els nostres valors davant Putin.
No hi hauria ja espai per negociar?
Si llegeix el que Putin i la seva camarilla diuen i planegen, veurà que està al segle XIX i que creu que el que era la Unió Soviètica continua sent la seva esfera d’influència.
Com de gran és aquesta esfera putiniana?
Quan conquerís Ucraïna voldria Moldàvia i continuaria avançant cap a la Unió Europea: no tenim altra elecció que aturar-lo costi el que costi.
Quan Alemanya sí que en tenia, va decidir dependre del gas rus. No va ser un error?
La construcció del gasoducte North Stream 2 la va començar Schröder i la va continuar, jo crec que és lícit dir que amb menys entusiasme, la cancellera Merkel...
...Que és del seu partit.
Avui els alemanys sabem que serà un hivern, per la dependència de Putin, dur.
No va advertir la cancellera Merkel que amb aquest gasoducte depenia de Moscou?
Importar gas d’un altre país no és res dolent especialment si has decidit tancar les teves nuclears i abandonar el carbó. Va pensar que el gas rus serviria d’energia alternativa durant la transició a les energies verdes.
No van desconfiar de Putin vostès, els alemanys, després de la invasió de Crimea?
La UE sí que va canviar la relació amb Rússia llavors i Alemanya hauria d’haver canviat la seva també. Alemanya va subestimar el fet que els nostres aliats veien aquella dependència de Moscou com una debilitat geoestratègica i va insistir a ignorar-los i veure-la només com una operació comercial.
És bona notícia –deixi’m donar-ne una– que Kíiv i Moscou pactin la sortida del gra?
És bona notícia, però petita, perquè la major part de la collita ucraïnesa està perduda i això té ja repercussió als països que en depenen. Ens hem de preparar per pal·liar una crisi alimentària global.
Vostès defensen més despesa en armes i exèrcit: sap que això aquí no dona vots?
Ho sabem, però el cert és que no gastàvem prou en defensa. Espanya no gastava prou. I el meu país, Alemanya, ha aprovat una despesa addicional imprescindible de 100.000 milions. Quan crema casa teva, has de gastar en més bombers.
I deixar de pagar escoles i metges?
Pagarem així seguretat, llibertat i democràcia, sense les quals no hi ha res. I per gestionar aquesta despesa necessitem una dimensió europea, que aquest és el gran projecte de la UE perquè de veritat sigui una unió i ha d’estar acabat en una dècada.
Però que no ens defensa l’OTAN?
Hem d’enfortir el pilar europeu dins de l’OTAN i això no és duplicar-la, és enfortir-la fins a compartir el cost de la nostra defensa. La Unió Europea té un enorme soft power,
influència i prestigi econòmic i polític, però necessitem hard power, poder militar. I finalment un exèrcit ja no d’estats, sinó plenament europeu.
No hauríem d’apaivagar qui disposa d’arsenal nuclear?
La millor manera de fer-ho és deixar-li clar que no dubtarem a utilitzar-lo contra ell també. I per això necessitem l’OTAN.
A Brussel·les enyora la política alemanya?
La política europea a Brussel·les és menys confrontacional que l’alemanya. A Europa el diputat és més influent que a cada país, on manen més els partits.
Brussel·les encara és una destinació remota per a un polític destacat al seu país?
Cada vegada està més clar que el que es decideix a Brussel·les afecta cada europeu en el seu dia a dia. I la UE és com el wifi: només es troba a faltar quan falta.
Quan falta?
Travessar fronteres durant la pandèmia, per exemple, va ser un calvari que va fer que molts redescobrissin i beneïssin la UE.