Un primer pas per a la pau

L’acord assolit ahir entre Rússia i Ucraïna per desbloquejar l’exportació de cereals és important per si mateix perquè suposa que les tones de blat encallades podran arribar finalment a la seva destinació i pal·liaran l’amenaçadora fam en molts països africans. Però la bona notícia té també una segona derivada potser encara més transcendental: el fet que dos països en guerra es posin d’acord en alguna cosa. Seria il·lús pensar que som davant el principi d’un alto el foc o d’un començament de converses de pau, però que tots dos governs siguin capaços d’asseure’s en una taula i arribar a acords és un senyal esperançador de cara al futur.

Hi ha moltes iniciatives discretes en marxa a la recerca del final de la guerra, però també hi ha molta obstinació de dirigents russos i ucraïnesos a mantenir la guerra fins al que consideren cadascun d’ells la victòria final. Per això és tan apreciable que s’hagin pogut superar els obstacles perquè 20 milions de tones de blat puguin sortir dels ports ucraïnesos, més les que es puguin transportar en un futur pròxim. Rússia ha aconseguit també poder exportar fertilitzants i gra del seu país a l’exterior superant les sancions econòmiques d’Occident. Tot això frenarà els moviments inflacionistes i assegurarà aliment bàsic a milions de persones a tot el món.

L’acord arriba en un moment significatiu també de la guerra. A punt de complir-se el cinquè mes de conflicte, es confirmen totes les expectatives que la contesa no es resoldrà ben aviat a favor dels uns o dels altres. Estem davant una guerra que sembla de llarga durada en què Rússia ha millorat l’ofensiva, després de la seva pèssima campanya inicial, però s’enfronta a una Ucraïna que continua resistint molt bé gràcies a l’important suport logístic occidental.

És el moment de la diplomàcia, i la via oberta ahir per l’ONU i Turquia infon optimisme malgrat totes les dificultats existents. Una guerra llarga no té cap sentit per a ningú. Tant de bo sigui cert que som davant el primer gran pas cap a la pau.