La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els ‘tories’ dirimeixen la successió de Johnson lluny de la realitat social
La batalla entre Truss i Sunak ignora la situació econòmica del Regne Unit
El precipici de Kuiper és una zona del sistema solar que s’estén des de l’òrbita de Neptú fins a una distància de cinquanta unitats astronòmiques del sol, els objectes que hi ha s’anomenen transneptunians i ofereixen informació important sobre la història i evolució de l’univers. Els menys de dos-cents mil militants tories que decidiran aquest estiu el pròxim primer ministre britànic també són, en certa manera, transneptunians. Tenen poc a veure amb els terrestres que pateixen per arribar a final de mes, però aporten una idea sobre com el Regne Unit, en el seu viatge des del planeta Thatcher fins al planeta Brexit, ha arribat a aquesta cruïlla de la seva història.
La campanya per a la successió de Boris Johnson confirmaria la màxima que la bogeria individual és una excepció, però la col·lectiva és relativament freqüent. També la teoria que els conservadors tenen molt clar quin és l’interès del partit, però no tant el del país. La pugna entre Rishi Sunak i Liz Truss ha degenerat molt aviat en una espècie de subhasta de Sotheby’s per veure qui ofereix abaixar més els impostos i més de pressa, i això que dues dècades d’austeritat han deixat els serveis públics molt magres.
El país és molt a prop del precipici (de Kuiper o de qui sigui). Sis hores de cua a Dover per creuar en ferri el canal de la Mànega i cinquanta pàgines de formulari per importar o exportar qualsevol producte per culpa del Brexit; set milions de ciutadans a la llista d’espera per operar-se; deu setmanes per renovar un passaport, i sis mesos (o més) per un carnet de conduir; tres anys perquè un especialista atengui per primera vegada un nen autista; una hora perquè una ambulància auxiliï una persona que ha tingut un infart; escombraries pels carrers; uns sistemes educatiu, sanitari i judicial col·lapsats; vagues del transport públic, metges, infermeres, advocats...; una crisi mediambiental que ha fet batre tots els rècords de calor; manca crònica d’habitatges i preus pels núvols que fan impossible que els joves comprin un pis; bancs de menjar saturats; problemes de subministraments; més persones fora del mercat laboral que les que estan a l’atur; el creixement econòmic més raquític del G-7; escassa productivitat, i absència crònica d’inversió.
I en vista d’aquest panorama, Truss i Sunak han entaulat exclusivament una conversa amb els 180.000 militants tories (predominantment blancs, de l’Anglaterra rural, amb una mitjana d’edat de gairebé seixanta anys) que decidiran qui és el pròxim premier. Els seus interessos són els dels jubilats (sobretot pensions conformes a l’augment del cost de la vida) i la seva mentalitat, thatcherista. Tot i que Thatcher va governar durant una dècada i, si bé va abaixar els impostos al final, al principi els va apujar, i en conjunt va deixar una càrrega fiscal semblant a la que havia heretat.
Truss i Sunak es disputen el títol d’hereus de la dama de ferro amb la mateixa malvolença que els fills de Logan Roy el seu imperi mediàtic a la sèrie Succession. La ministra d’Exteriors es pentina com ella, porta vestits blaus i
La ministra d’Exteriors promet el miracle de més despesa pública i alhora abaixar els impostos
L’exministre d’Economia al·lega que és l’autèntic “fill de Thatcher” per la seva prudència fiscal
una bossa de mà com les d’ella, i n’imita els manierismes. Abaixaria de cop taxes per valor de 35.000 milions d’euros mentre apujaria la despesa de defensa un tres per cent. Com es finançaria tot això? Amb l’estímul econòmic que aportarien els diners addicionals a la butxaca d’empresaris i treballadors. Si no funciona, tornada a l’austeritat i més dentades a l’Estat de benestar. El seu rival, l’exministre de Finances Rishi Sunak, diu que ja n’hi ha prou de contes de fades, i que l’autèntic thatcherista és ell, amb el seu realisme, prudència fiscal i probitat monetària, que combatria la inflació abans d’abaixar els impostos.
És com si els tories dilucidessin la batalla al núvol d’Oort, una aglomeració esfèrica d’objectius transneptunians, a un any llum del sol, encara més lluny de la Terra que el precipici de Kuiper. Els enemics confien que sigui veritat una altra màxima: que aquells a qui els déus volen destruir, abans els fan embogir. ●