La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nou portaveu del grup socialista al Congrés
Patxi López
Tot i que no se’n va allunyar gaire, el veterà Patxi López (Barakaldo, 1959) torna a la primera línia política com a portaveu socialista al Congrés. Després de ser el lehendakari (2009-2012) sota el mandat del qual va desaparèixer el terrorisme d’ETA, líder dels socialistes bascos (2002-2014) i president del Congrés (2016), ara serà l’altaveu de l’acció legislativa del Govern espanyol.
Què destaca del discurs de Pedro Sánchez en aquest comitè federal del PSOE?
La ratificació de l’objectiu que ja va marcar durant el debat de l’estat de la nació: que els socialistes anem a totes, des del Govern central i des del partit. Anem a totes per enfrontar-nos a la crisi, per ajudar la gent que pitjor ho passa. I també anem a totes pel que fa al pla orgànic, per enfrontar-nos a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques. El que fa aquest comitè federal és posar una marxa més, tal com va dir el mateix president.
Amb quin argument li va proposar Sánchez d’assumir el càrrec de portaveu al Congrés?
Ja ho va dir Félix Bolaños quan el president li va trucar per ser ministre: hi ha coses que un no demana ni a què pot dir que no. Jo sempre he estat al servei del PSOE. I quan el secretari general
Posar una marxa més “Els socialistes anem a totes per enfrontar-nos a la crisi i a les eleccions”
L’oposició del PP “Utilitzar el terrorisme per atacar l’adversari polític és força indecent”
em truca per dir-me que havia pensat en mi per posar-me al capdavant del grup parlamentari, el primer que sento és orgull personal. I després: que en situacions difícils i complexes com les que passem, jo no m’hi hagués negat.
Molt assenyalada va ser l’abraçada que es va fer amb el president al debat sobre l’estat de la nació, en què el Partit Popular va centrar pràcticament tot el discurs d’oposició en ETA.
Va ser un PP absolutament descol·locat, formava part del debat però no se’n va assabentar. El president va fer una proposta de país, i va anunciar mesures necessàries per continuar avançant, per sortir d’aquesta crisi d’una manera més equitativa i justa que de la manera en què ens va treure el govern de la dreta de l’anterior crisi. El PP, en comptes de plantejar propostes, va tornar a parlar d’ETA. D’una organització terrorista que la democràcia i els demòcrates vam derrotar fa més de deu anys. Em va fer sentir molta tristesa. Què feia el PP? Reviure ETA? Negar la victòria dels demòcrates contra els terroristes? Hi ha coses que en política no
Impostos a la banca “Un govern progressista ha de repartir els sacrificis en temps de crisi”
haurien de valer. Hi ha una línia vermella a l’hora de fer servir el terrorisme per atacar l’adversari polític. Em sembla força indecent políticament.
Hi ha gent al PSOE que pensa que el seu nomenament és la millor manera de neutralitzar el discurs del PP sobre ETA i les crítiques pels pactes del Govern central amb EH Bildu, que també incomoden en els sectors socialistes.
La millor manera de neutralitzar el PP és la mateixa acció del Govern espanyol. L’Executiu necessita trobar acords per tirar endavant els seus projectes i les seves polítiques, i té davant una dreta que per definició diu que no. El Govern central vol acords per apujar les pensions amb l’IPC, i ho pactem amb Bildu perquè el PP deia que no. I per a un ingrés mínim vital, que ajuda més d’un milió de famílies, perquè el PP deia que no. O per tirar endavant els estats d’alarma durant la pandèmia que salvaven milions de vides, perquè el PP deia que no. El Govern espanyol no es queda de braços plegats, i tira totes aquestes polítiques endavant amb qui s’asseu a negociar-les i a buscar l’entesa i l’acord. El PP, instal·lat al no, actualment és l’antipolítica.
Sánchez avança per gravar els beneficis extraordinaris de la banca i les elèctriques i desplegar una àmplia agenda legislativa. Es podran articular les majories parlamentàries necessàries fins que s’esgoti la legislatura?
Un govern progressista ha de redistribuir la riquesa per ajudar qui pitjor ho passa amb els recursos públics. Però també en temps de crisi ha de repartir els sacrificis. No és suportable que els sacrificis sempre els facin els mateixos, que són els que menys tenen i pitjor ho passen. Fa uns anys, en una altra crisi, dels diners de tots se’n van posar 60.000 milions per ajudar la banca. I ara que tenen beneficis extraordinaris, banca i energètiques, posen el crit al cel perquè aportaran, a través un impost extraordinari, en dos anys, 7.000 milions? Però si la banca tota sola va tenir més de 13.000 milions de beneficis l’any passat! I el PP també s’hi oposa. A qui defensa? És clar: el PSOE i el govern progressista defensen les classes mitjanes i treballadores, i el PP a un 5% dels poderosos. Estic convençut que hi ha una majoria social, i també parlamentària, que estarà darrere d’aquestes mesures. La legislatura acabarà quan correspon.
Hi haurà nous pressupostos?
Deia Schumpeter que als pressupostos hi apareix el tro de la història. I ara som enmig d’una tempesta. Els trons s’han de reflectir en les partides pressupostàries que ja estan transformant Espanya amb els fons europeus, per posar-nos en disposició d’afrontar, amb moltes garanties d’èxit, tots els reptes que tenim.
Com porta la mà esquerra amb el PNB o ERC?
Aquest Govern, en una situació parlamentària tan fragmentada, ja va tirar endavant 150 projectes. Cadascun va necessitar diàleg, negociació i acord. Això és la política: diàleg i recerca d’entesa amb qui pensa diferent. I així continuarà sent. ●