La màgia del bufet olímpic

L’autor d’aquesta sèrie, integrant del gabinet de premsa del COOB, remena en l’infinit bagul dels records de Barcelona’92

S’obren les portes dels menjadors del bufet lliure més gran de Barcelona, amb més de 3.200 places a la Vila Olímpica i 1.500 al Port Olímpic. S’ofereixen aliments de totes les cultures i amb servei les 24 hores. Tot està preparat per alimentar els 9.356 atletes que participarien en els Jocs, procedents de 170 països.

L’organització té previst distribuir al llarg de tot el calendari dels Jocs fins a 800.000 àpats, que és un servei totalment de franc per primera vegada en les organitzacions olímpiques. Aquesta gratuïtat total va ser una concessió de la candidatura de Barcelona’92, fruit de la competència que es va establir per aconseguir la nominació –a veure qui en dona més– davant París, Belgrad, Brisbane, Birmingham i Amsterdam.

Tot està disposat, i el director de la Vila, Armand Calvo, inaugura el servei el dia de l’arribada de les primeres delegacions.

Tot funciona a la perfecció, fins que les illes d’aliments, sobretot les de fruites, verdures i postres, es comencen a buidar. Només és el primer dia i hi ha hagut un consum molt per sobre del que es preveia malgrat el nombre encara baix d’atletes ja residents.

Salten totes les alarmes.

La divisió d’alimentació del COOB de seguida reclama una reposició immediata, i des dels magatzems s’organitza el transport d’urgència.

Què està passant? Han fallat els estudis i les previsions? L’explicació era que les primeres delegacions que van arribar –que curiosament també van ser les últimes que se’n van anar– procedien de països on la disponibilitat gratuïta d’aliments no és gaire habitual. I una pila de joves atletes van posar en dubte que aquella abundància exhibida als bufets pogués ser permanent al llarg de la seva estada en els Jocs Olímpics. Així doncs, preveient una hipotètica escassetat, de tornada del restaurant a l’habitació havien fet una gran provisió de reserves.

L’endemà, alhora que es reposaven les illes d’aliments, es van establir controls per evitar que sortissin reserves de menjar. I quan els esportistes van veure, a més, que la disponibilitat es mantenia permanentment, l’acaparament es va aturar de cop.

S’havia superat la crisi de l’alimentació, però tot seguit es va desencadenar una altra situació d’alarma, conseqüència de la primera... Tenia a veure amb el servei de neteja, perquè els quilos i quilos d’aliments peribles acumulats a les habitacions, que no disposaven de neveres, es deterioren i s’acaben acumulant en papereres i galledes d’escombraries de la Vila Olímpica.

La nova emergència està servida i ara cal organitzar equips de neteja per respondre a una extraordinària recollida dels aliments fets malbé, que havien fet el recorregut des del restaurant fins a les habitacions, i d’allà a les escombraries.

Curiosament o no, aquells mateixos dies es va requerir al servei mèdic d’urgència de la Vila l’atenció per a un atleta de marató que presentava una indisposició greu. Després de les pertinents anàlisis i exploracions es va diagnosticar que patia una greu indigestió per consum excessiu d’aliments els dies previs. ●

Molts atletes van fer una gran provisió de reserves d’aliments que va obligar a establir controls