La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cirurgiana oftalmòloga
Elena Barraquer
a la reunió anual. Aquest any em van demanar que fes la xerrada central i els va agradar molt. els vaig explicar que aquesta tasca és el que fa que em llevi per treballar cada matí, el que els japonesos anomenen ikigai. no és només aquesta la meva raó de ser: adoro els meus fills i m’agrada ser amb els amics, però em motiva pensar que puc ajudar molta gent. Ho entenen a Harvard o qualsevol persona quan els explico o ensenyo fotos d’uns ulls amb una cataracta que els impedeix veure res, i com li canvia a aquesta persona la cara després de ser operada. Això és el que ens fa tornar i tornar a operar.
Aquest juliol la fundació ja ha dut a terme més operacions que en anys anteriors sencers. Bull d’activitat després de dos anys de limitacions per la covid. Farà més de 5.000 cirurgies solidàries, cosa que la situa com la segona institució espanyola que opera més cataractes, incloent els hospitals públics (i després de la fundació valenciana Fisabio). “És una bogeria logística”, diu la directora, Teté Ferreiro. i la previsió és duplicarne l’activitat, fer 10.000 cirurgies el 2025.
La seva fundació guanya envergadura. el 2017, la Fundació Barraquer va decidir centrar-se en pacients locals o en alguns que arriben a Barcelona per operar-se. Per això vaig crear aquesta fundació, dedicada exclusivament a expedicions assistencials cap a països en vies de desenvolupament. Abans hi anaven sobretot metges i un altre personal del Centre d’oftalmologia Barraquer –on continua operant–. Ara venen, comptem amb 80 especialistes, sobretot d’espanya i llatinoamèrica, però també d’altres parts del món. ens hem professionalitzat molt. A més d’organitzar les nostres expedicions, ajudem amb recursos econòmics o en la logística altres oftalmòlegs cirurgians. A les missions, oftalmòlegs o tècnics locals escullen els pacients i els deixem el material que queda. ningú no és etern i potser d’aquí a 10 anys jo no tinc forces per continuar, no volia que la fundació es limités a mi. Volem que sigui més global.
L’OMS estima que 94 milions