Els belgues de Still Life, el gran descobriment d’Avinyó

És tan senzill que fa por, però a la porta del teatre hi ha una trentena de persones que fan cua per veure si s’allibera una entrada de Flesh, l’espectacle creat per Sophie Linsmaux i Aurelio Mergola (Still Life) que està entusiasmant el públic del 76è Festival d’Avinyó. Tot i ser belgues, no havien trepitjat mai la ciutat provençal, ni tan sols cap teatre públic francès durant l’any. Tanmateix, quan parlem de teatre contemporani, els belgues sempre triomfen, encara que arribin quan el certamen s’acaba, que hi hagi artistes dels cinc continents al teu voltant i que la teva proposta sigui teatre gestual, sense text, sense ganes de fer riure, però sense evitar-ho.

Flesh són quatre micropeces que ens parlen de les transferències simbòliques que es produeixen en les relacions familiars, amoroses i d’amistat. Què passa si la teva parella es canvia la cara per ser més guapo? Si el teu germà vol emportar-se més cendres de la mare morta que tu? Linsmaux i Mergola plantegen situacions com aquestes amb molta mala bava i no defugen temes espinosos com la mort.

A Avinyó es parla del retorn de Bèlgica, de la nova onada d’artistes belgues que aviat inundarà Europa. Miet Warlop, que serà al Lliure la temporada que ve, ha meravellat amb One song, quart capítol de les Històries del teatre que està produint Milo Rau des de Gant. I Jan Martens, que va ser al Mercat de les Flors fa uns mesos, també ha satisfet amb Futur proche. Teatre i dansa d’avantguarda, respectivament. Però la companyia Still Life és la que, segur, aconseguirà fer voltar més el seu espectacle els propers mesos. Perquè fer riure alhora que actives artísticament el cervell és una cosa que està a l’abast de pocs.

En canvi, la proposta del xinès Meng Jinghui, la interessant El setè dia, va arrencar poques rialles. A partir de la novel·la de Yu Hua, autor editat a Males Herbes i Seix Barral, aquest espectacle és un viatge corprenedor per la vida d’un home. Durant els set dies posteriors a la seva mort, repassa la seva vida i ens l’escup amb música en directe, performance i unes interpretacions molt al límit. S’havia de veure. ●