La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Argentina entra en una altra crisi, incapaç de corregir els comptes
El país reedita mals: dèficit crònic, inflació incessant i un peso que s’enfonsa
“Al món hi ha quatre classes de països. Els desenvolupats, els que estan en via de desenvolupament, el Japó i l’Argentina”. Aquesta divisió s’atribueix al Nobel Simon Kuznets. Pretén sintentizar la història econòmica argentina. En primer lloc, perquè després de ser desenvolupat a principis de fa un segle va anar caient al segon grup. Després, perquè no s’acaba d’entendre des de fora com un país tan vast, amb tants recursos, s’ofega en crisis contínues. Al contrari del Japó, un punt al mapamundi, amb pocs recursos, que és potència global. Entre la ironia i la tristesa.
La història s’encamina a repetir-se. El país viu aquesta setmana una crisi canviària: en dues setmanes el pes ha caigut gairebé un 30% contra el dòlar al mercat paral·lel. I s’aprofundeix la crisi financera, amb les reserves del seu banc central (BCRA) al límit, sense capacitat de finançar-se a fora i tractant de retenir divises a la desesperada amb pedaços. És inevitable un contagi a l’economia productiva per la falta de mesures de pes, d’un pla a llarg termini i per la disciplina fiscal nul·la, amb dèficits des del 2009.
El problema de fons, que arrossega la resta, és el desquadrament fiscal. “És el que cal fer avui. Primera, segona i tercera prioritat. Amb l’actual Govern argentí s’han duplicat les pèrdues de les empreses públiques (de 2.000 a 4.000 milions de dòlars), els subsidis a consumidors han passat d’un 5% a un 11% del pressupost... Aquí s’han de dirigir els canons”, assenyala l’economista Gabriel Zelpo. Normalment, si un Estat gasta més del que ingressa pot estirar deute per cobrir-lo o generar més ingressos, per exemple, impulsant les exportacions. Però
Variació interanual En percentatge 15 2016
FONTS: després d’anys d’errors, desconfiança, impagaments i enmig d’un pla amb l’FMI (L’Argentina li deu 44.000 milions), té tancat el mercat de deute internacional. En la via de les exportacions, “el front energètic s’ha convertit en un problema”, adverteix Matías Bolis Wilson, economista en cap de la patronal Cambra Argentina de Comerç i Serveis. Després de beneficiar-se de la guerra a Ucraïna, substituint les seves exportacions, al juny ha registrat dèficit comercial, perquè la factura energètica s’ha disparat. Surten més diners dels que entren. “Ha afectat bastant el preu del gas natural li338,0
Oficial 136,61 quat. S’importa bastant (en té, però falten inversions per explotarlo) i el preu s’ha multiplicat”, detalla Zelpo.
Com a única alternativa per tapar el forat, consideren que és viable la d’imprimir bitllets. “L’Argentina finança el seu dèficit emetent moneda”, incideix Alfredo
Félix Blanco, economista i exdegà de la Universitat Nacional de Córdoba (Argentina). Cal anar a l’arrel: la despesa pública disparada. Destaca que d’una mitjana d’un 25%-27% del PIB entre el 1983 i 2001 ha passat a suposar més d’un 40%. S’hi inclouen els plans socials, ajuts a les capes socials que han acabat creant certa dependència i clientelisme polític. En comptes d’ajustos, s’ha inundat el mercat de bitllets per finançar-lo. Els economistes coincideixen que s’ha emès en excés, amb l’impuls de la inflació. Avui en un 64% interanual, tancarà l’any al voltant d’un 60%-80%, vaticina Bolis Wilson. Unes xifres que trastoquen el dia a dia. “S’està desarmant el sistema de preus. Hi ha botigues que ni els tenen fixats. És un dels grans temors que es té”, explica. “S’ha fracassat a l’hora de moderar la inflació”, afegeix Blanco. Els sous no arriben al súper, on fins i tot hi ha restriccions i falta de producte.
La depreciació del peso hi va aparellada. Està perdent valor ac
En deu dies la moneda cau un 30% en el canvi amb el dòlar al mercat paral·lel
Per tal de retenir dòlars, es limiten les importacions, amb el risc de frenar les fàbriques
PIB argentí