La Vanguardia (Català-1ª edició)

La dimissió de la cúpula d’Evergrande agreuja la crisi de l’immobiliar­i xinès

Milers de famílies fan boicot: es neguen a pagar els préstecs hipotecari­s

- Ismael Arana

celeradame­nt, no serveix per a estalvi, de manera que els argentins solen convertir la seva guardiola en dòlars. Però tenen limitat l’accés al canvi, amb un límit de 200 dòlars mensuals a un tipus amb un recàrrec d’un 65% d’entrada sobre l’oficial. Així, van al mercat paral·lel, amb una bretxa d’un 150% en la cotització (vegeu el gràfic). La caiguda s’està accelerant les últimes setmanes per unes perspectiv­es grises i més gent que es vol desprendre dels seus pesos. Com més repunt, més problemes. “El dòlar té molta referència a l’Argentina, amb molta empremta en els preus”, diu Zelpo.

La renúncia del ministre d’Economia, Martín Guzmán, ha causat incertesa. Home del president Alberto Fernández, el càrrec l’ha pres Silvina Batakis, pròxima a l’expresiden­ta i avui vice Cristina Fernández de Kirchner, en una altra lluita interna dels corrents de l’Executiu argentí. “La desconfian­ça ja existia abans. Ara hi ha molt soroll i falta un pla integral. És difícil que ho aconseguei­xen així com es constituei­x el Govern argentí”, exposa Bolis Wilson.

Es troben a faltar mesures transcende­nts. I si cal apuntalar el peso, cada vegada hi ha menys marge. L’estadístic­a oficial reflecteix que el BCRA té reserves internacio­nals de 40.000 milions de dòlars. Però la xifra real és molt més baixa. Blanco li resta els fons que hi tenen els bancs pels dipòsits dels seus clients, un swap amb la Xina i altres compromiso­s. “Estem a prop de no tenir res”, alerta. “La xifra real s’acosta als 3.000-4.000 milions de dòlars”, diu Zelpo. Quantitat petita per sortir a intervenir.

Perquè no s’escapin més dòlars, s’està limitant la importació. “Però les industrial­s són molt importants per al funcioname­nt de l’activitat”, adverteix Blanco. “Limitar importacio­ns paralitza fàbriques. Ja falten entrades per al sector del motor, de maquinària agroindust­rial, de pneumàtics, de plàstics...”, explica Zelpo. També ha faltat gasoil recentment. D’altra banda, es llancen mesures que obren cotitzacio­ns paral·leles per aconseguir bitllets verds. Per exemple, una per atreure els turistes que canvien les seves divises al mercat informal, les anomenades cuevas. Es volen els seus dòlars. També per a exportador­s, “que estan fent provisió (com en la soja) en espera que el tipus oficial –que han de vendre perquè porta retencions incloses– pugi”, diu Zelpo. “L’FMI és avui l’única font de dòlars frescos. Les mesures anunciades no serveixen”. I si no es dibuixen els nombres, no es complirà amb el fons, continua. Batakis ha anat a Washington aquest cap de setmana per reunir-se amb l’entitat.

El panorama és ombrívol. “Hi ha un problema de qualitat institucio­nal important. És un mal autoinflig­it”, creu Bolis Wilson. L’Argentina continua sent l’Argentina. El Japó, un somni. ●

El gegant perd l’equilibri i trontolla. La promotora immobiliàr­ia xinesa Evergrande, símbol de la crisi del sector que s’està vivint a la Xina, va forçar ahir la dimissió del conseller delegat i el director financer després que una investigac­ió interna els impliqués en un presumptes pràctiques irregulars de finançamen­t.

Les sortides dels dos executius es fa en un moment en què l’empresa, amb problemes de liquiditat, lluita per sobreviure mentre prova d’arribar a un acord de reestructu­ració del seu deute, estimat en 300.000 milions de dòlars. Evergrande és la promotora

És la promotora més endeutada del món i els seus directius estaven implicats en una trama

més endeutada del món.

Els esdevenime­nts van passar quan fa uns dies uns bancs van confiscar inesperada­ment 13.400 milions de iuans (2.000 milions de dòlars) en dipòsits bancaris de la seva unitat de serveis immobiliar­is, Evergrande Property Services. Els diners van ser confiscats pels bancs per ferlos servir com a garantia hipotecàri­a perquè uns tercers poguessin obtenir un préstec bancari, però després uns quants prestatari­s no els van tornar.

Segons la investigac­ió interna, els fons obtinguts del préstec van ser desviats al grup a través de tercers i es van fer servir per a les operacions generals del grup Evergrande. “En vista del context, el consell d’administra­ció ha decidit exigir la dimissió” del conseller delegat de la Xina d’Evergrande Group, Xia Haijun, i el director financer, Pan Darong”, assenyala el comunicat.

La crisi que pateix Evergrande només és la punta de l’iceberg. Des de fa unes setmanes, milers de famílies d’arreu del país han començat una mena de boicot – n’hi ha que ho qualifique­n com a vaga o rebel·lió–, ja que es neguen a continuar pagant els seus préstecs hipotecari­s davant la incertesa sobre el futur dels seus habitatges inacabats en mans de promotores i constructo­res en conflictes.

S’estima que l’aturada ja afecta uns 300 projectes immobiliar­is en desenvolup­ament en 91 ciutats i que el total d’hipoteques s’acostaria als 300.000 milions d’euros (un 1% del crèdit hipotecari). “El risc és que aquesta situació pugui desencaden­ar un cercle viciós d’una nova caiguda en les vendes d’habitatges, més impagament­s o fins i tot fallides de les promotores”, va advertir Société Générale en una nota.

Milers de llars es rebel·len a continuar pagant la hipoteca davant les incògnites sobre els habitatges

Parlar del mercat immobiliar­i xinès és més seriós que no semblava (es diu que la Xina va gastar entre el 2011 i el 2013 més ciment que els EUA durant tot el segle XX). El sector representa a prop d’un 30% de l’economia i un 70% dels actius financers dels ciutadans que estan aparcats al maó.

L’augment de la població urbana –d’un 29% del 1996 a un 60% actual– deixa un marge de cada vegada més petit per al creixement. Més recentment, el coronaviru­s va refredar els ànims per a la compra d’un habitatge com a inversió.

El Partit Comunista no vol ensurts en un any polític clau –el president Xi Jinping renova el seu càrrec a la tardor– i ja està prenent mesures. De moment, el regulador bancari xinès ha enviat missatges de tranquil·litat, en què assegura que les cases venudes sobre plànol es lliuraran. La Xina podria permetre als propietari­s d’habitatges suspendre temporalme­nt els pagaments de les hipoteques dels projectes immobiliar­is paralitzat­s sense incórrer en penalitzac­ions.

“Crec que el Govern xinès té la voluntat i els mitjans per resoldre el problema i probableme­nt prendrà mesures aviat”, va dir Mark Dong, de Minority Asset Management. L’analista espera que els promotors estatals intervingu­in i adquireixi­n els projectes amb problemes dels seus homòlegs privats fortament endeutats, i així s’accelerari­a la consolidac­ió del sector. Segons els analistes consultats per Reuters, diverses empreses que l’any passat van vendre fins a un 90% dels nous habitatges abans que s’acabessin de construir, potser no sobreviura­n. ●

 ?? HECTOR RETAMAL / AFP ?? Un rètol de la seu d’Evergrande a la ciutat de Xangai
HECTOR RETAMAL / AFP Un rètol de la seu d’Evergrande a la ciutat de Xangai

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain