La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Papa arriba com a pelegrí al Canadà per demanar perdó als indígenes
Francesc tindrà un programa suau pels problemes de salut que arrossega
El papa Francesc va aterrar aquest diumenge al Canadà i aquest dilluns –amb bastó, en cadira de rodes o amb cotxe descobert– inicia un “pelegrinatge de penitència” per demanar disculpes pels abusos als nens indígenes.
Uns 150.000 menors indígenes van ser enviats a centres de l’església en aquest país d’Amèrica del Nord, que comptaven amb suport econòmic del govern, des del segle XIX i fins al 1990. L’objectiu dels internats consistia a assimilar la cultura blanca i qualsevol mitjà per aconseguir-ho estava justificat.
Els maltractaments físics i els abusos sexuals es prodigaven com a mètode. Al Canadà hi havia 130 escoles d’aquest tipus, més d’un 70% sota el control de l’església catòlica.
Tal com han demostrat els descobriments recents de més d’un miler de fosses comunes, gràcies a la tecnologia làser aplicada sota terra, milers de nens no van tornar a casa seva. Això només va confirmar el que moltes famílies ja sabien i el que el poder blanc –i encara menys la institució religiosa– no volia escoltar.
Durant anys, el Vaticà es va resistir a les peticions d’una disculpa papal. Després del silenci de Benet XVI, a qui el líder indígena Phil Fontaine va demanar fa tretze anys una declaració de perdó, Francesc, de 85 anys, fa que el penediment i la disculpa pel dany causat siguin la qüestió central del trajecte de sis dies que trenca una llarga sequera de desplaçaments.
Comença en un dels antics internats a Maskwacis, a 70 quilòmetres d’Edmonton (Alberta), en una trobada amb Poblacions Indígenes First Nations, Métis i Inuit, en què es disculparà envoltat de supervivents. La ruta s’acabarà al Quebec el dia 29.
“Hi vaig, sobretot, per abraçar els indígenes. Espero poder contribuir al camí de reconciliació”, va dir el Papa des de la finestra del palau apostòlic. “Desgraciadament, molts cristians al Canadà, inclosos membres de les institucions religioses, han contribuït a les polítiques d’assi
El Vaticà es resistia a fer contrició pels 150.000 nens indígenes internats per ser assimilats
milació cultural que, en el passat, han perjudicat greument les comunitats natives”, va subratllar en una al·locució dirigida als pelegrins.
L’absència d’una disculpa ha estat una font de conflicte entre l’Església catòlica i les tribus. Els catòlics continuen sent el grup religiós més important en un país predominantment cristià. A diferència de les denominacions protestants, en caiguda lliure, l’Església catòlica ha patit un suau declivi. D’un 43% el 1951 a un 38% de canadencs que ara s’identifiquen com a catòlics.
Aquest és el primer desplaçament fora de Roma des d’abril, quan va visitar Malta i va sol·licitar un millor tracte per als immigrants. Durant aquest temps s’ha especulat sobre la seva salut, després de cancel·lar un periple africà pel Congo i Sudan del Sud, que estava previst per a principis d’aquest mateix mes. Al Vaticà es va al·legar que els seus problemes de genoll li dificultaven molt els moviments. Pateix, a més, de ciàtica i fa un any li van extirpar part del còlon.
Aquesta missió el portarà a dues províncies i visitarà la comunitat àrtica d’Iqaluit. El seu programa manca de la intensitat habitual, tret del tancament al Quebec. ●