La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cues de deu hores per creuar el canal obren una altra crisi anglo-francesa
Londres acusa París de provocar el caos per demostrar que el Brexit no funciona
Semblava que, ja abans de la caiguda de Johnson, les relacions entre Londres i París no eren tan tenses. Però ha estat un miratge. El terreny diplomàtic està tan eixut que n’hi ha hagut prou amb una espurna perquè el bosc torni a cremar, i amb més fúria. La burilla ha estat les cues de fins a deu hores a Dover per travessar el canal de la Mànega en ferri o per l’eurotúnel, que han coincidit amb l’èxode massiu de britànics cap al continent amb el començament de les anhelades vacances escolars.
Tant Downing Street com el Foreign Office (feu de Liz Truss, possible nova primera ministra al setembre) sospiten molt del president francès Emmanuel Macron, a qui culpen del col·lapse fronterer. “Està entossudit a fer-nos pagar el Brexit i aprofita totes les ocasions”, assenyalen fonts oficials de l’Administració Johnson. Els francesos responen que els anglesos s’ho han buscat tots solets perquè van decidir anar-se’n de la Unió Europea i convertir el Regne Unit en un “tercer país” per a la burocràcia comunitària.
Malgrat que el Brexit sigui l’inevitable rerefons de la qüestió, diversos factors concrets han determinat les monumentals cues que des de fa tres dies es registren a Dover i les rutes d’accés al seu port, i que provoquen que creuar el Canal, amb fileres llarguíssimes de cotxes i camions esperant torn per presentar els documents, sembli un pas fronterer entre Sud-àfrica i Zimbàbue o Namíbia. Milers de famílies han hagut de dormir al vehicle i han perdut un dia de vacances.
Un factor, potser el més important, és que per una sèrie de problemes logístics, diversos agents francesos no han pogut desplaçar-se a Dover (on fan els controls en virtut d’un acord bilateral, igual que els britànics en fan a Calais) i, en conseqüència, només quatre dels dotze carrils han estat operatius. Un altre és la deficiència de les instal·lacions al port de Kent per manca d’inversió per ampliar-les (els gestors van demanar a Londres 40 milions de lliures, i en van rebre només 40.000). També hi han contribuït una sèrie d’accidents que han provocat embussos. I, finalment, l’onada de viatgers a finals de juliol, quan les escoles donen vacances als nens a la Gran Bretanya.
Cap de les dues parts, però, no ha perdut l’oportunitat de polititzar el tema. París ha dit que el trànsit seria molt més fluid si el Regne Unit fos membre de la UE, i què hi farem, que els agents ja treballen amb la màxima diligència possible (deixen passar, de mitjana, un cotxe cada minut). Ja abans del Brexit Gran Bretanya no formava part de la zona Schengen i els passaports dels ciutadans eren revisats a la frontera. La diferència més destacable són els controls als camions, que contribueixen a les cues, però només una mica.
I pel que fa a Londres, els dos candidats a substituir Johnson, Liz Truss i Rishi Sunak, han “exigit” a París que actuï, resolgui el problema i enviï a Dover tots els policies de fronteres i agents duaners que siguin necessaris per alleujar el col·lapse. Mentrestant, aprofitaven per culpar França del considerable flux d’emigrants que creuen el Canal en pastera aprofitant el bon temps i de ratificar la política d’enviar els sol·licitants d’asil a Ruanda (la titular d’Exteriors, coneguda per les seves idees peregrines, preveu acords semblants amb països “com Espanya i Turquia”, tal com va comentar a The Times un diputat tory, mentre que l’exministre de Finances proposa ficar-los en vaixells, igual que feia Austràlia).
Londres acusa Macron de no donar prou suport a Ucraïna i de pretendre demostrar com sigui que el Brexit és un fracàs. Mentre que l’Elisi i les cancelleries europees acusen la diplomàcia britànica de violar un tractat internacional.
A tot això, la premsa tory anglesa demana un quid pro quo, i que es demori la tramitació de l’entrada de ciutadans europeus al Regne Unit perquè pateixin el mateix que els britànics a l’hora d’accedir a França. El foc avança malgrat el “hasta la vista, baby” de Johnson (així es va acomiadar, literalment), i els bombers tenen feina. ●
En un clima d’enorme recel diplomàtic, els britànics lamenten que Macron no doni més suport a Ucraïna