Tunísia vota avui en referèndum si enterra la revolució dels gessamins

El sí a la nova Constitució atorga enormes poders al president Kaïs Saied

FONTS:

“Llibertat, llibertat!”. “A baix el cop d’Estat”. “Rebutgem la Constitució d’un sol home”. Divendres, l’avinguda Burguiba, al centre de la ciutat de Tunis, es va omplir de ràbia i crits esquitxats de nostàlgia: les proclames d’un miler de manifestants en realitat van sonar als últims batecs de la revolució. Avui més de 9,2 milions de tunisians poden votar, en el primer referèndum de la història de Tunísia, una nova constitució per enterrar la Carta Magna del 2014, sorgida de la revolució dels gessamins iniciada tres anys abans.

Les manifestacions massives, que van derivar cap a la primavera àrab, van provocar la caiguda del dictador tunisià Ben Ali després de 23 anys governant i una obertura social i política, amb la celebració de les primeres eleccions lliures. Tot indica que arriba el final d’aquest miratge de llibertat.

Amb una oposició dividida i una societat desencisada per una greu crisi econòmica, agreujada per la pandèmia de la covid i l’augment dels preus per la guerra d’Ucraïna, l’aprovació de la nova Constitució és pràcticament segura, malgrat una previsible baixa participació. Serà l’inici d’un nou futur per a Tunísia: el sí adoptarà un règim “ultrapresidencialista” per a Kaïs Saied, al comandament des del 2019, que adquirirà gairebé plens poders, reduirà el rol del Parlament i delmarà la independència del sistema judicial, que quedarà sota el seu control.

El referèndum constitucional és el punt definitiu d’un full de ruta veloç —els ciutadans van conèixer l’esborrany final que calia votar fa tot just 15 dies— que vol, tal com el mateix text subratlla, “corregir el rumb de la revolució” del 2011, a més de consagrar l’islam com la religió de l’Estat. Si juristes tunisians van denunciar que la nova Carta Magna “codifica l’autoritarisme”, grups civils i opositors denuncien la pèrdua de llibertats que s’ha produït a Tunísia des que fa un any Saied va declarar l’estat d’emergència i va dissoldre el Parlament per “salvar la nació”.

Organitzacions com Human Rights Watch o Amnistia Internacional han denunciat la deriva autoritària del país, que en el seu moment va ser considerat la millor notícia d’una primavera àrab que va portar desgovern i caos a països com Líbia o el Iemen. Per Heba Morajef, directora regional d’AI a la regió, a Tunísia, “s’aprecia un creixent desmantellament de les proteccions dels drets humans. Governant per decret i sense supervisió ni control, el president ha soscavat diversos assoliments clau en matèria de drets humans que van tenir lloc al país després de la revolució del 2011”.

S’espera que es coneguin els resultats dijous i, després d’això, s’obrirà un termini d’al·legacions fins a la publicació dels resultats finals el 28 d’agost.

Malgrat les crítiques exteriors i internes contra el president tunisià, no tothom considera dolenta la fermesa del jurista de 69 anys. La inestabilitat política de l’última dècada, que s’ha traduït en una desena de governs, polèmiques constants al Parlament i acusacions de corrupció, han causat el desencant democràtic en milers de tunisians, que han vist com empitjorava la seva qualitat de vida. A l’augment de la inflació, l’atur i el deute extern s’hi ha afegit l’augment dels preus dels aliments o carburants i la devaluació del dinar. La pandèmia de la covid i la guerra d’Ucraïna han estat els últims claus del taüt de la debilitada democràcia tunisiana.

Per Zied Boussen, analista del think tank Iniciativa per la Reforma Àrab, aquest “canvi dràstic de rumb porta a la incertesa tot el país i aprofundeix les divisions en la societat entre els partidaris del president, que creuen que el referèndum és el començament d’una nova era; els seus crítics, que anuncien el final de la transició democràtica que es va iniciar el 2011, i la resta de la població, que s’ha cansat de les tensions polítiques i s’ha endut la pitjor part de la crisi econòmica”. ●

La baixa participació i la crisi econòmica, agreujada per la guerra d’Ucraïna, apunten al canvi